Les llengües minoritzades per França es revolten
Mobilització en una cinquantena de ciutats pel respecte a la diversitat lingüística
Els parlants de les llengües minoritzades per França han fet pinya aquest dissabte per exigir al govern francès un reconeixement de tots els idiomes autòctons que hi ha a l’estat que vagi més enllà del que dispensa a les anomenades “llengües regionals” i que els doti de les eines que necessiten per sobreviure, especialment pel que fa a l’ensenyament.
Aplegades en la plataforma Perquè visquin les nostres llengües, entitats d’Alsàcia-Mosel·la, la Bretanya, Catalunya, Còrsega, Flandes, Occitània, el País Basc i Savoia han organitzat concentracions arreu de l’Hexàgon per exigir a les institucions franceses que actuïn per preservar unes llengües “amenaçades de desaparició, segons la Unesco”. “L’estat francès, malgrat les múltiples condemnes de l’ONU, continua destruint el patrimoni immaterial mil·lenari que són les nostres llengües i cultures”, diu la coordinadora.
L’Associació per a l’ensenyament del català (Aplec), la Bressola i Aire Nou de Bao han denunciat, en un comunicat, que “no hi ha cap voluntat real per part dels poders públics de l’Estat de posar en funcionament una veritable política lingüística eficaç per a les llengües dites regionals”. Les entitats nord-catalanes posen l’èmfasi en la situació de l’ensenyament i denuncien que els darrers anys s’ha reduït la disponibilitat d’horaris per ensenyar català i el finançament a les línies escolars d’immersió lingüística.
Les entitats de defensa de les llengües minoritzades ja fa temps que estan en peu de guerra per l’anomenada reforma Blanquer, liderada pel ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, que ha rebaixat el valor de les llengües autòctones en els barems de puntuació del batxillerat i les ha fet competir amb altres idiomes com a segona llengua de l’ensenyament després del francès. Tot plegat, ha fet que en alguns casos hi hagi hagut una davallada dràstica del nombre d’alumnes que, en algunes classes, ha arribat fins al 70%.
Els actes de protesta s’han fet en una cinquantena de ciutats entre les quals hi ha Estrasburg, Ajaccio, Avinyó, Grenoble, Monpeller i Baiona. També hi havia prevista una manifestació a Perìnyà que s’ha acabat suspenent.
La supervivència de les llengües minoritàries no està, totalment, a les nostres mans. Ara bé,
si baixem els braços i no hi fiquem la banya: el seu futur encara serà més compromès.
Les països, en general, tenen tendència a crear criteris de simplificació idiomàtica. Això és un fet i, l´estat francès n´és exemple força remarcat. és més subtil en els seus mètodes que l´estat espanyol, de plantejaments més barruers.
És urgent! Gràcies per la feina què esteu fent!