Les llengües minoritzades fan pinya per la igualtat

Demanen compromisos concrets als partits per promoure el català, l’aranès, el gallec, el basc, l’aragonès i l’asturià

Les entitats de defensa de les llengües minoritzades de l’Estat espanyol s’han aplegat aquest dimarts a Madrid per fer front comú davant la discriminació i el tracte desigual respecte de l’idioma oficial de l’Estat i han presentat el manifest Igualtat lingüística: llibertat, pluralitat i democràcia en què demanen als partits polítics que concorren a les eleccions del 10 de novembre compromisos concrets per promoure el català, l’aranès, el gallec, el basc, l’aragonès i l’asturià. 

La Plataforma per la Llengua el Ciemen, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), A Mesa, Kontseilua, Nogara i Iniciativa Pol Asturianu han explicat que es van decidir a tirar endavant aquesta acció conjunta perquè els preocupaven “els missatges que estaven difonent alguns partits polítics sobre la vulneració de drets lingüístics que podrien patir els parlants de llengües pròpies que no són el castellà, en cas d’arribar al poder”. “Pensem que la manera de fer front a aquesta onada que pretén trepitjar les llengües que no són el castellà és que la resta d’agents polítics assumeixin compromisos concrets”, ha manifestat el representant de la Plataforma per la Llengua, Francesc Marco.

El manifest recorda que “a l’Estat espanyol, el 45% dels ciutadans viuen en territoris amb una llengua pròpia diferent del castellà” i que aquests milions de persones volen “fer-ho amb normalitat, en plena llibertat, en igualtat de condicions, en les mateixes condicions que qualsevol ciutadà que pot fer-ho en castellà, cosa que actualment no és possible”.

Per aquesta raó, insten l’Estat a complir els seus compromisos en matèria lingüística, especialment la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (Celrom), a garantir la igualtat de tots els ciutadans, també la lingüística, i a reconèixer la discriminació a què han estat sotmesos els parlants d’aquestes llengües i generar polítiques actives que permetin l’exercici efectiu dels seus drets lingüístics. 

Els autors del manifest demanen als partits que assumeixin diversos compromisos concrets com que les llengües pròpies diferents del castellà gaudeixin dels mateixos drets i deures que es reconeixen al castellà; que hi hagi, com per al castellà, el deure del coneixement; que l’Estat reconegui la seva condició plurilingüe en la legislació, començant per la seva Constitució, de manera que es pugui atendre en la llengua de tots els ciutadans en institucions estatals; que es doni suport a reformes estatutàries per a l’oficialitat de les llengües pròpies que encara no són oficials en una part o en la totalitat del territori on es parlen; que es capaciti en les llengües pròpies el personal de totes les administracions públiques; que es posi fi a la imposició legal exclusiva del castellà en l’etiquetatge; i que es permeti l’ús administratiu de les diferents llengües entre territoris del mateix espai lingüístic, així com la recepció recíproca dels mitjans de comunicació de dins d’aquests espais lingüístics.

Els promotors del manifest han recordat que la imposició del castellà repercuteix, per exemple, en accions de la vida quotidiana com la impossibilitat de fer tràmits obligatoris (impostos, multes, seguretat social…) en una llengua diferent de l’espanyola, així com en la denegació de beques i ajuts amb documents presentats en llengua no castellana.

Els portaveus de les entitats han anunciat que enviaran una còpia del document als partits polítics perquè es posicionin sobre aquests compromisos. Un cop el Congrés dels Diputats estigui constituït, demanaran una reunió amb el nou president per explicar-li la proposta.

Tothom qui vulgui pot adherir-se i difondre el manifest des del web www.igualtatlinguistica.cat.