Les literatures de les llengües minoritzades per França s’acosten a l’escola
Un col·lectiu recull més de 16.500 signatures per promoure els autors en el sistema educatiu i prepara un corpus de trenta obres perquè s’estudiïn als centres d’ensenyament
Els autors literaris en llengües minoritzades per França són més a prop de formar part del currículum escolar de l’Estat després que un col·lectiu en defensa de la literatura en les anomenades “llengües regionals” hagi recollit més de 16.500 signatures perquè s’ensenyi tot el ric patrimoni literari a les escoles i els liceus i hagi rebut una resposta positiva d’Amin Maalouf, secretari permanent de l’Acadèmia francesa.
El col·lectiu Per les literatures en llengües regionals a l’escola va demanar el 2023 que les obres dels autors en llengües de l’Estat diferents del francès s’estudiessin a l’escola. Posteriorment, van recollir 16.500 signatures i van enviar la petició al Ministeri d’Educació, que no en va fer cap cas. El col·lectiu va reprendre amb força la iniciativa després que el 14 de novembre passat el president francès, Emmanuel Macron, digués que “les llengües regionals han dividit la nació francesa”. Van adreçar-se a Amin Maalouf, secretari perpetu de l’Acadèmia francesa, a través en una carta oberta i l’acadèmic es va mostrar disposat a treballar plegats per incloure les literatures de les llengües minoritzades al sistema educatiu francès.
El col·lectiu elaborarà ara un corpus d’una trentena d’obres i abans d’acabar el primer trimestre de l’any es reunirà amb l’Acadèmia francesa per avalar les obres escollides i després proposar-les al Ministeri d’Educació.
L’exemple de Mistral
Les entitats i les persones en defensa de les llengües minoritzades fa temps que reclamen que es visibilitzin els autors i les obres en aquestes llengües ignorats per les institucions franceses. En la petició a MesOpinions que ha recollit més de 16.500 signatures, el col·lectiu lamenta que les obres d’autors “alsacians, bascos, bretons, catalans, corsos, criolls, flamencs, occitans, i de qualsevol altra llengua de França, incloent-hi, per descomptat, ultramar– són víctimes d’una ideologia estreta, exclusiva i excloent”. “Si Annie Ernaux és «el nostre» nou premi Nobel de literatura, Frederic Mistral, en el seu temps, també ho va ser. Va escriure en provençal i la pràctica totalitat dels francesos no en té cap coneixement”, diuen com a exemple.
Foto: Llibres en una parada de la Setmana del Llibre en català del 2024 / Raül G. Aranzueque
