Les formigues del català

Les xarxes socials s’omplen de col·lectius que treballen per la llengua al marge de l’administració i les entitats

Les darreres enquestes sociolingüístiques alerten que el català està en retrocés a gairebé tot el domini lingüístic, però la llengua aguanta, en millors o pitjors condicions, gràcies, entre altres factors, a la voluntat de ferro dels seus parlants i de les moltíssimes persones, entitats i col·lectius que treballen diàriament per preservar el català.

Els darrers anys han sorgit desenes de col·lectius que fan feina al marge de les entitats tradicionals i tenen una presència notable a les xarxes socials, particularment a Twitter. Es tracta de persones inquietes per la situació de la llengua que s’han organitzat per lluitar per millorar la presència del català en àmbits molt concrets que no estaven sent atesos, de forma específica, per les entitats de defensa de la llengua.

Un d’aquests casos és el de la campanya Reciprocitat Ara!, una iniciativa sorgida des de Decidim, al País Valencià, al gener del 2020, que es proposava mantenir encesa la flama de la vella reivindicació de la reciprocitat de les televisions i ràdios dels Països Catalans.

Van començar fent una piulada diària a Twitter i, segons explica el seu impulsor, Antoni Infante, van tenir una resposta molt bona que no s’esperaven. La campanya es va estendre a altres xarxes socials. “Al País Valencià fa molts anys que hi ha hagut una campanya per a la reciprocitat”, diu Infante, que recorda les polèmiques per la instal·lació d’antenes d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i les multes que va rebre. Des d’aleshores, no hi havia cap entitat que es dediqués a aquesta qüestió de forma permanent, tot i que sí que hi havia campanyes periòdiques d’entitats o plataformes com la Federació d’Organitzacions per a la Llengua Catalana (FOLC) i Plataforma per la Llengua.

Aquests anys, Reciprocitat Ara! s’ha entrevistat amb partits polítics, membres dels governs, ha posat en marxa iniciatives legislatives, ha impulsat proposicions no de llei i ha dut a terme diverses concentracions, manifestacions al carrer i penjades de pancartes. “S’han assolit avenços xicotets com la posada en marxa de Bon Dia TV, les coproduccions de sèries i pel·lícules de TV3, À Punt i IB3”, celebra Infante, que lamenta, però, que l’objectiu de la reciprocitat plena encara és lluny.

A la vella reivindicació de la reciprocitat televisiva s’hi ha sumat els darrers anys el neguit per l’escassa presència del català a les plataformes digitals de continguts audiovisuals. Una part important de la batalla per fer que empreses com Netflix incorporin el català al seu catàleg s’ha lliurat a les xarxes de la mà d’iniciatives com Des del sofà, un portal per trobar el contingut en català i aranès de les plataformes i les televisions.

El projecte va néixer el 2021 impulsat per Àlex de la Guia, que va crear un compte de Twitter per informar del contingut en català de les plataformes. “Al principi, la gent preguntava on es podia veure continguts en català i jo responia amb tuits o fils de Twitter fins que vaig pensar que seria una bona opció crear un web”, explica De la Guia, que va publicar el portal el desembre del 2021 i el manté actualitzat.

L’impulsor de Des del sofà està satisfet dels resultats de tasca feta per ell i per molts altres. “A poc a poc, el català comença a tenir més rellevància a les plataformes per dos factors: per la pressió dels usuaris a les xarxes socials i per les negociacions de la Secretaria de Política Lingüística amb aquestes empreses”, afirma.

A banda de la presència de la llengua en l’audiovisual, un dels aspectes que més preocupa per a la salut del català és l’ús social. Sovint s’atribueix la caiguda percentual de l’ús del català a les successives onades migratòries, però poques vegades es destaca la responsabilitat dels catalanoparlants en relació amb els nouvinguts.

Sí que ho fa, des de fa anys, Rosario Palomino, “catalana nascuda al Perú”, com es defineix ella, que va prendre la decisió de reivindicar el dret dels “catalans d’arreu” com ella que els parlin en català des que, en una botifarrada al mercat d’Horta, una dona es va entestar a parlar-li en castellà malgrat la insistència d’ella a comunicar-s’hi en català. “No em canviïs la llengua”, li va etzibar Palomino, que va convertir aquella frase en el nom del col·lectiu que lluita pels drets dels nouvinguts a no ser exclosos de la llengua catalana.

Des d’aquell dia, Palomino, amb l’ajuda de l’actor Toni Albà, l’escriptor Matthew Tree, el periodista Aleix Renyé i l’actriu Carme Sansa, han recorregut desenes de pobles i ciutats per conscienciar els autòctons i els nouvinguts dels avantatges de compartir i aprendre el català. “Hem conscienciat moltíssima gent. Alguns em deien que canviaven la llengua per educació i que ja no ho faran després que els hagi explicat que el fet que em privin del català em fa sentir fatal perquè és com si em diguessin que jo no soc d’aquí”, relata Palomino.

Un altre col·lectiu que té un èxit esclatant a les xarxes i que transmet el mateix missatge és Mantinc el català. Van néixer fa dos anys inspirats per una entrevista a la lingüista Carme Junyent a La Vanguardia en què feia una crida a mantenir el català en les converses com una de les maneres de preservar la llengua. El grup es va abocar a difondre aquella idea a través de les xarxes socials. Primer van crear un grup de Facebook, després un compte a Twitter, un a Instagram, a TikTok i grups a Whatsapp i Telegram en què es coordinen i intercanvien opinions. Actualment tenen prop de 50.000 seguidors en totes les xarxes, explica el seu fundador, que no vol revelar el seu nom per remarcar la idea de col·lectiu.

“Quan vam engegar el projecte no vèiem que les entitats ni el govern estiguessin treballant en el foment de l’hàbit de mantenir el català. Fa molts anys que no es fan campanyes als mitjans de comunicació” en aquest sentit, explica un dels membres de Mantinc el català, que està content d’haver contribuït a situar aquesta qüestió en el debat públic.

El col·lectiu està treballant en diferents projectes per fer arribar el seu missatge al màxim nombre de persones, entre els quals una mena de marató o dia de la llengua per a la qual els agradaria comptar amb la col·laboració de TV3 i que fos retransmès a tots els Països Catalans.

D’iniciatives com les quatre que hem explicat n’hi ha moltíssimes arreu dels territoris de parla catalana. Milers de persones, aplegades en col·lectius, fan cada dia la seva petita contribució a preservar la llengua, juntament amb les entitats ja consolidades i les administracions que juguen a favor del català, que no són totes. Són les formigues de la llengua, cadascuna amb una tasca diferent i un sol objectiu: preservar la vitalitat del català.