Les costures tibants de Plataforma per la Llengua
L’entitat viu una pugna interna amb el sorgiment d’una candidatura alternativa que ha estat invalidada per la Comissió Electoral
@raulgia
Plataforma per la Llengua s’ha convertit els darrers anys en la principal entitat i grup de pressió en defensa del català. Nascuda com una entitat reivindicativa, que feia accions tan espectaculars com la d’un mosaic de prop de 15.000 llaunes de Coca-cola a la plaça Catalunya el 1993, per reivindicar l’etiquetatge en català, l’organització, ha anat creixent en nombre de socis i influència fins a convertir-se en un actor molt influent en la defensa de la llengua.
L’entitat té, a hores d’ara, més de 26.000 socis i, a més de fer accions per reivindicar més presència del català en tots els àmbits, ha aconseguit influir en l’agenda de les polítiques lingüístiques amb els seus nombrosos informes sobre la situació de la llengua en tota mena de sectors i el creixement a tots els territoris de parla catalana. Els dirigents polítics estan molt atents als pronunciaments de l’entitat, així com la premsa espanyolista per a qui Plataforma per la Llengua és una mena d’agent del mal del catalanisme.
Tota aquesta evolució ha estat liderada per Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua des de fa 22 anys i que ara, per primer cop, s’ha trobat amb una candidatura alternativa a la seva, que els acusa de manca de democràcia per no haver-los permès presentar-se a les pròximes eleccions a l’executiva de l’entitat.
Es tracta de Plantem cara per la llengua, un grup encapçalat per l’exdiputat d’ERC Agustí Cerdà, que ha estat invalidada perquè, segons l’entitat, no complia els estatuts de Plataforma per la Llengua. Segons l’equip de Cerdà, els membres de la seva candidatura: Isabel Casals, Marçal Girbau, Carme Sansa, Ernest Pérez-Mas, Raül Castanyer i Maria Fajardo, a més del mateix Cerdà, havien proposat un acord a Escuder perquè inclogués quatre socis d’aquest grup a la seva candidatura i fer una sèrie de canvis en el funcionament de l’entitat. Cerdà assegura que l’equip d’Escuder es va avenir a fer aquesta candidatura i, finalment, se’n va desdir. El president de Plataforma per la Llengua, assegura, però, que no es va arribar a cap acord.
El cas és que el grup crític amb l’executiva actual va decidir presentar una candidatura alternativa a la d’Escuder que ha estat invalidada perquè, segons la Comissió Electoral, “no complia amb el que preveuen diversos articles recollits als estatuts de Plataforma per la Llengua”. “Cap dels membres proposats per aquesta llista als càrrecs de coordinadors i delegats territorials formen part de cap comissió ni delegació, així com tampoc cap comissió ni delegació territorial els havia proposat en els termes que es recullen als estatuts”, assenyala la Comissió.
L’advocat de la candidatura alternativa Àlex Solà, però, creu que “el funcionament i actuacions de la junta van en contra la llei d’associacions i d’una lectura correcta dels estatuts”, segons informa l’ACN. El cap de llista, per la seva part, considera que el reglament de l’entitat és poc democràtic i que, a la pràctica, fa molt difícil que hi hagi una candidatura alternativa a l’oficialista. És per això que el grup crític ha anunciat que demandarà la junta directiva de l’entitat i demanarà que se suspengui el procés electoral que conclou amb la votació prevista per al 16 de març.
El president de Plataforma per la Llengua nega la manca de democràcia a l’entitat. Escuder explica que els actuals estatuts estan pensats per “minimitzar el risc” que grups o partits polítics intentin afectar la “independència” de l’organització i perquè “els qui accedeixen a la direcció de l’entitat hi hagin participat activament abans”. “Això permet alhora demostrar un compromís previ tant amb la llengua com amb l’entitat i que sap com funciona i què fa l’entitat”, diu Escuder. Per això, cada quatre anys es renoven 13 dels 26 membres de l’executiva, així com els responsables de les territorials de l’entitat i de les comissions.
En relació a l’acusació dels crítics, que retreuen que els nous membres de l’executiva són triats des de Catalunya, Escuder assenyala que és l’Assemblea qui aprova les noves incorporacions i que, tot i que l’entitat té socis de tot el domini lingüístic, la majoria són de Catalunya. De tota manera, assenyala Escuder, sempre s’han acceptat els membres de l’executiva que s’han proposat des de les delegacions territorials. El màxim responsable de Plataforma per la Llengua remarca que la seva advocada els ha advertit que l’entitat no pot obviar els “passos legals” establerts als estatuts i recorda que, d’acord amb aquesta normativa, “la gent que entri a l’executiva ha de ser gent que conegui el tema o que hagi treballat en la comissió corresponent i no és el cas dels candidats proposats”.
El president de l’entitat també remarca que a Plataforma per la Llengua “hi ha membres de diferent colors polítics” i l’entitat no s’ha pronunciat mai condicionada pel color polític del govern de torn. “No hi ha un biaix partidista. Sempre hem ajudat tots els grups polítics tothom qui ens ho ha demanat”, diu Escuder.
Pel que fa a la seva longevitat com a president de l’entitat, Escuder admet que “és innegable” que fa molts anys que és al càrrec, però assegura que “les ganes i la dedicació no han minvat, sinó al contrari”.
La polèmica dels darrers dies ha sacsejat una entitat que, fins ara, havia tingut una vida prou plàcida pel que fa al seu funcionament intern. Les últimes tensions no s’entenen sense el creixement exponencial de Plataforma per la Llengua que, segons Escuder, tenia 3.500 socis el setembre del 2012 i ara en té més de 26.000. Bona part d’aquest creixement s’ha produït coincidint amb el procés -de moment fallit- cap a la independència de Catalunya, que ha desfermat grans tensions dins del catalanisme. El debat sobre la situació del català ha ressorgit darrerament amb força després d’aquests anys convulsos en què la qüestió de la llengua havia estat aparcada i Plataforma per la Llengua és el centre de moltes mirades i interessos, que han fet tibar les seves costures.
