“L’AVL s’ha guanyat el prestigi amb el seu fer diari”

Entrevista a la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó

La filòloga i editora Verònica Cantó va assumir la presidència de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’abril passat al capdavant d’un equip nou que s’ha proposat donar a conèixer més a la societat la tasca d’una institució que, al llarg dels 21 anys d’existència, ha passat per situacions convulses. El Diari de la llengua ha parlat amb ella sobre el present i el futur de l’Acadèmia i la situació de la llengua al País Valencià.

Com valoreu els resultats de l’enquesta de coneixement i l’ús del valencià que ha fet pública recentment el govern?

No fem encara valoracions perquè la institució vol fer una anàlisi en profunditat dels resultats de l’enquesta i comparar-los amb els resultats del 2015. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua té una secció de foment de l’ús del valencià, que és qui s’encarregarà de fer eixa anàlisi en profunditat. Els resultats d’una enquesta d’eixa envergadura són suficientment importants com per a no improvisar i analitzar-la amb detall, en profunditat.

Al marge d’aquesta enquesta, com valoreu la situació de la llengua al País Valencià?

Les primeres mostres d’eixa enquesta confirmen el que el que tots podíem intuir. És a dir, que no hi ha una reciprocitat entre el coneixement lingüístic pròpiament dit i com es transfereix això en l’ús social. Per tant, el que està perdent-se és, precisament, eixe ús social del valencià en tots els àmbits de la vida quotidiana: la professional, la dels amics, la familiar, etcètera. A l’Acadèmia ens preocupen les actituds lingüístiques. Una cosa és el coneixement i les competències o les destreses lingüístiques. I una altra, com es transfereix eixe coneixement a la societat. En eixe sentit, l’Acadèmia va encarregar una enquesta sobre les actituds lingüístiques en la comarca del Baix Vinalopó. Els sociolingüistes i els sociòlegs n’estan buidant les dades.

Per a quan es preveu que es facin públics els resultats de l’enquesta?

Per al primer trimestre del 2023. Això ens donarà dades sobre què és el que cal fer a partir de quina és l’actitud lingüística dels parlants respecte a la pròpia llengua.

La col·laboració institucional és necessària en una llengua com la nostra

Heu triat el sud perquè és on la llengua és més vulnerable?

Efectivament. Tenim un projecte que es diu Teixim llaços des del sud del sud per destacar la valencianitat d’aquella zona del País Valencià. Això es podria fer extensible, però l’Academia té els recursos que té i pot arribar on arriba, però entenem que el tema de les actituds lingüístiques és fonamental.

Quan vau assumir el càrrec de presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, vau destacar el fenomen de la música i de la literatura en valencià, que està tenint molta importància. L’últim exemple el tenim amb l’actuació de Zoo al Palau Sant Jordi, que va ser un èxit esclatant. Com valoreu aquest fenomen?

Els valencians sempre han destacat, precisament, per la seua creativitat. Com que no ho han tingut fàcil al llarg dels segles, aleshores hem generat eixa creativitat en el disseny, en el camp de la música, en el camp del teatre, en el camp de les arts en general. El fenomen de la música en valencià no és un fenomen d’enguany o de l’any passat, sinó que ve des de fa temps. Eixe esclafit de la música en valencià s’ha fet  a través de grups com Obrint Pas, que és el que va començar. Ara tenim La Fúmiga, Auxili, Zoo, que va omplir el WiZink Center de Madrid i al Palau Sant Jordi no hi cabia ni una agulla. L’Acadèmia va publicar. un llibre d’un dels màxims experts en el fenomen de la cançó en valencià, Josep Vicent Frechina, on ja es parlava d’aquest fenomen.

Tenen molt d’èxit entre els joves.

Als jóvens els interessa allò que els conten els grups que fan música i que fan lletres en valencià. El camp de les xarxes socials també és un camp on la llengua hi està molt present. Hi ha molts creadors de continguts digitals que ho fan en la llengua pròpia del país i això sempre és bo.

Fa uns dies es va fer una trobada de creadors de contingut per a TikTok valencians.

Sí, a Santa Pola. Tenim Cabra Fotuda, però n’hi ha molts més. A l’Acadèmia hi ha un projecte per fer una mena d’encontre amb estos creadors digitals per vore què senten, què pensen i com es pot fer que açò vaja a més. El món de les xarxes és el món de la gent jove, fonamentalment Instagram i TikTok. En l’aspecte digital la llengua està molt present, però això s’hauria de traslladar també a la resta de la societat. El paper dels mitjans de comunicació és fonamental i els valencians tenim un mitjà de comunicació pública que és À Punt, que hauria de fer del paper vertebrador que li toca fer.

Abans parlàvem dels grups de música valencians, però també hi ha un boom de la literatura. Per què hi ha novel·les que han tingut un èxit aclaparador, com Noruega, de Rafa Lahuerta, que no han tingut la mateixa resposta en altres territoris com Catalunya?

Eixe problema en el sector del llibre ha ocorregut sempre per allò de les varietats del català. Semblava que tot allò que es feia en valencià, en mallorquí… no arribava a Catalunya.

Ferran Torrent sempre ha tingut un èxit brutal a Catalunya.

Sí, però si descartem Ferran Torrent, Isabel-Clara Simó, que vivia a Barcelona, o Joan Francesc Mira, per exemple, semblava que hi havia un desert i això no era cert. Costava molt introduir els llibres a Catalunya quan des de des de Catalunya cap ací es produïa justament el contrari. És a dir, els valencians sempre hem llegit en totes les varietats de la llengua que compartim i no ha passat absolutament res.

Què es pot fer perquè no hi hagi aquesta barrera?

Jo crec que és un problema sociològic de la pròpia societat catalana, en el sentit de tindre una apertura de mires més ampla.

Com passa amb la música, per exemple.

Com passa amb la música. Hi ha una una eclosió de creadors literaris, de tots els gèneres: en l’assaig, en la novel·la, en el teatre, en la literatura infantil i juvenil. En eixe sentit, per exemple, l’Acadèmia va participar en la creació, juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes i la Fundació Mallorca Literària i el Consell Insular de Menorca, d’un projecte que li hem dit Lletres compartides, que tracta, precisament, que tots els territoris de la llengua que compartim coneguin també els seus creadors literaris. Ara mateix hem acabat les visites de tres autors valencians que han estat al Principat i a les Illes Balears. De la mateixa manera que ací, al País Valencià, han vengut escriptors i escriptores catalans i mallorquins i menorquins. Creiem que és molt bo i que és molt positiu que absolutament tots puguem conèixer quina creació literària està fent-se als diferents territoris de la nostra àrea lingüística.

Si algú vol fer de la llengua un conflicte s’equivoca perquè la societat està en una altra esfera

Els darrers anys hi ha més col·laboració entre els territoris de llengua catalana. Quan vau anar a l’Institut d’Estudis Catalans, vau dir que era la primera vegada que hi anàveu en qualitat de presidenta. Ha trigat una mica a passar això, oi?

Jo he assistit a l’Institut d’Estudis Catalans en moltes ocasions, però era cert que era la primera vegada que s’hi presentava una obra de l’Acadèmia, coeditada amb el TERMCAT, que s’havia presentat abans ací, a València. L’Acadèmia, des del seu començament, sempre ha mantingut relacions amb altres institucions, organismes o entitats del nostre àmbit lingüístic. Per exemple, amb el TERMCAT tenim un conveni per al tema del llenguatge d’especialitat. Amb l’Institut Ramon Llull hi fem una estada lingüística d’estiu ací a València, dels alumnes dels lectorats estrangers i fem un curs a Vinaròs i a Morella sobre la didàctica de la llengua com a idioma estranger. Sempre hem mantingut contactes i això precisament no ha de ser notícia, ha de ser la normalitat perquè la col·laboració institucional és necessària en una llengua com la nostra, que té molts parlants, però no deixa de ser minoritària respecte a altres llengües amb les que tenim contacte i una interferència permanent i no em referix només al castellà, sinó també, per exemple, a l’anglès. Tots estos projectes que ajuden a difondre la llengua des de múltiples punts de vista sempre són positius i benvinguts. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ho ha percebut des del seu inici i ho ha volgut des del seu inici, però, a voltes, les coses també necessiten un cert temps de maduració i l’acadèmia és relativament jove, té 21 anys.

L’AVL és prou coneguda dins del País Valencià?

L’Acadèmia ja és coneguda i, a més a més, és reconeguda i s’ha guanyat el prestigi amb el seu fer diari. L’autoritat mai s’ha d’imposar, sinó que s’ha de guanyar a poc a poc. En la nova etapa que encete jo com a presidenta de l’Acadèmia, amb una junta de govern també nova, el que es volia era una penetració social major. És a dir, que la presència en la societat siga cada vegada major perquè entenem la institució i les institucions en general en termes d’utilitat a la societat. Per això, en el web institucional, absolutament totes les aplicacions que es fan, tot el que es crea és d’accés gratuït, lliure i tot el món pot consultar. Fins i tot el diccionari és participatiu i democràtic. Els propis usuaris poden fer propostes lingüístiques, de paraules a incorporar.

Quins són els principals objectius a curt termini de l’Acadèmia?

Continuar el treball que hem fet al llarg dels anys i, evidentment, evolucionar al costat de la societat. El que ens preocupa és saber percebre quines són les necessitats de la llengua, per un costat, però sobretot les necessitats de la societat respecte de la llengua que els és pròpia. Tenim dos llengües oficials, però una és pròpia i, a més a més, històrica. Volem obrir-nos cap a la societat cada vegada més, fer transferència de coneixement, ser útils i continuar treballant per la normativització de la llengua i, sobretot també, per la normalització.

La crispació lingüística ha baixat una mica els últims anys al País Valencià?

La societat ha evolucionat tant que ja no està en els anys setanta, ni en els vuitanta ni en els noranta. Tenim ja generacions escolaritzades en valencià. Les llengües serveixen per a comunicar-se, no són instruments conflictius. Si algú, interessadament, vol fer de la llengua un conflicte s’equivoca perquè crec que la societat està en una altra esfera. Ha passat pantalles, ha anat avançant i evolucionant i el que hem de fer és anar prestigiat la llengua cada vegada més i fomentar l’autoestima dels usuaris, dels parlants dels que creiem que viure en valencià no sols és possible sinó que, a més a més, és el nostre desig.

Aquests dies s’ha commemorat el 90è aniversari de les Normes de Castelló. L’AVL hi ha dedicat una atenció especial, oi?

El 90è aniversari de les Normes, des del punt de vista de l’Acadèmia, és una efemèride important i amb la idea d’arribar als jóvens el dia 21, el dia del 90è aniversari de les Normes, es va presentar una publicació en format novel·la gràfica sobre aquest fet a la casa Matutano de Castelló de la Plana, que és el lloc emblemàtic on es van signar les Normes.