L’asturià és ben viu a les zones urbanes d’Astúries
La meitat dels habitants d’Uviéu, Xixón i Avilés té un coneixement de la llengua entre alt i acceptable i el 89,2% el vol a l’escola
L’asturià té més bona salut del que volen fer creure els qui menyspreen aquesta llengua a Astúries, un dels idiomes de l’Estat espanyol que encara no té l’estatus d’oficialitat que bona part de la societat civil asturiana reclama.
Segons els resultats preliminars de l’estudi de l’Academia de la Llingua Asturiana Coneixement de l’asturià en els àmbits urbans, la meitat de la població d’Uviéu, Xixón i Avilés té un coneixement de la llengua entre alt i acceptable. El treball, un qüestionari lingüístic fet a 500 persones que aborda fenòmens fònics, lèxics, morfològics i sintàctics mostra que la meitat de la població metropolitana d’Astúries més gran de setze anys es divideix entre els qui tenen un nivell alt de la llengua (un 22,6%) i els qui el tenen acceptable (26,8%). Pel que fa a l’altra meitat, un 31,2% tenen un comportament predominantment diglòssic i un 19,4% un coneixement nul o deficient de l’asturià.
Les dades milloren pel que fa a la percepció dels enquestats. Dos terços de la mostra afirmen que saben parlar asturià; un 13,2% l’entén, el parla, el llegeix i l’escriu; un 16,4% l’entén, el parla, el llegeix però no l’escriu; i un 37% l’entén i el parla. En l’altra banda hi ha un 29% que només l’entén i un 4,4% que ni tan sols l’entén.
Aquestes dades “desmunten la idea que el domini de l’asturià estaria limitat a àmbits rurals, aïllats o allunyats de les zones centrals d’Astúries”, ha assenyalat Xosé Antón González Riaño, president de l’Academia de la Llingua Asturiana, en una piulada a Twitter. “En tot cas, una part important de la població urbana d’Uviéu, Xixón i Avilés coneix l’asturià a uns nivells que deixarien la possibilitat del seu ús normal si es donessin les condicions de dignificació social del seu ús públic (el suport jurídic de la llengua, per exemple”, ha afegit.
De fet, segons el mateix estudi, al 63,2% els agradaria que els seus fills dominessin l’asturià i un 89,2% volen que la llengua estigui present a les escoles. Preguntats sobre qui tipus de presència voldrien als centres educatius, el 59% prefereix que sigui una assignatura de caràcter cultural, mentre que un 30,2% voldria que tingués un estatus semblant al del gallec a Galícia. Només un 8,6% no el vol a l’escola i un 2,2% no mostra cap opinió sobre la qüestió.
