L’Assemblea de la Martinica aprova l’oficialitat de la llengua criolla
La cambra dona llum verda al text, que també preveu potenciar l’idioma a l’escola, tot i l’eventual anul·lació per part de França
L’Assemblea de la Martinica ha aprovat aquest dijous donar al crioll l’estatus de llengua oficial al mateix nivell que el francès. El text, considerat “històric”, insta la Col·lectivitat Territorial de la Martinica (CTM) a “actuar a favor del ple reconeixement del crioll com a senyal d’identitat col·lectiu com a llengua viva” i demana el suport total del Ministeri francès d’Educació perquè l’inclogui en els programes escolars en col·laboració amb l’Acadèmia de la Martinica.
El president del consell executiu de la CTM, Serge Letchimy, ha alertat que, segurament, la declaració d’oficialitat de la llengua no tindrà recorregut perquè “l’Estat [francès] no tolera cap altra llengua oficial que el francès, tal com estipula l’article 2 de la Constitució. “La prova és que, des del 2013, s’ha aprovat la cooficialitat de la llengua corsa i tots els governs han ignorat sistemàticament aquesta decisió política i simbòlica”, ha remarcat Letchimy en declaracions recollides per France Info.
De fet, durant el debat parlamentari, diversos diputats han fet referència a l’eventual anul·lació de l’oficialitat de la llengua per part del Consell Constitucional francès, però han remarcat la necessitat d’aprovar igualment la llei per demostrar la voluntat del poble de la Martinica de defensar la seva llengua.
Tot i això, sí que prosperarà l’acord amb l’Acadèmia de la Martinica perquè s’hagi d’ensenyar a tots els estudiants el patrimoni cultural i històric del país i la seva llengua. El ministre francès d’Educació, Pap Ndiaye, signarà aquest conveni en la visita que farà a la Martinica el mes vinent.
La CTM considera que, amb les noves normes, es passarà d’una política “a favor de la llengua criolla” a una veritable “política lingüística martiniquesa”. El govern de la Martinica s’ha proposat arribar al 50% de mestres formats en l’ensenyament del crioll d’aquí al 2030 i oferir un ensenyament mínim immersiu en aquesta llengua en tots els centres educatius.
El crioll de la Martinica no té l’estatus de llengua oficial, sinó “regional”, tot i que és la llengua materna de la gran majoria de la població d’aquesta illa de les Antilles, actualment un departament d’ultramar francès. Durant molts anys, el crioll, resultat del contacte del francès amb llengües africanes i del Carib, era considerada una variant inferior i no s’ensenyava a l’escola. Es va començar a introduir als centres educatius a partir dels anys 90 per millorar els resultats dels estudiants. L’any 2000 es va crear un certificat oficial d’aquesta llengua i ara s’espera que se’n generalitzi l’ensenyament a tots els centres educatius.
