L’argot juvenil a un clic
El portal en línia Com ho diria recull i explica paraules i expressions com ‘crush’, ‘stalkejar’ i ‘servir cony’
El llenguatge, sobretot el dels joves, avui en dia canvia tan ràpidament que, de vegades, ni els mateixos joves poden estar al dia de totes les noves expressions. La solució a aquest problema es pot trobar a la plataforma Com ho diria, un projecte que aspira a ser una eina amb la qual qualsevol persona pugui resoldre els seus dubtes sobre termes d’argot o de llengua col·loquial.
Com explica Xavier Mas Craviotto, un dels creadors i coordinadors del projecte, Com ho diria va sorgir gràcies a una assignatura de la carrera de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona (UB). El treball final consistia a crear un recurs que fos útil per als parlants del català. Clara Soler Manyer, Xavier Mas Craviotto i Gerard Viladomat Monterde van estar “pensant a veure què feia falta als parlants del català” i es van “adonar que l’argot juvenil estava molt poc estudiat”, explica Craviotto. “L’argot juvenil és important perquè és un indicador de canvis” afegeix.
A partir d’aquesta premissa, els tres estudiants van crear un diccionari bidireccional en què tu pots buscar tant un mot d’argot per saber-ne el significat com una paraula o expressió per veure com la diria un jove. “Teníem clar que havia de ser un diccionari en línia perquè s’ha de poder actualitzar constantment, l’argot canvia cada dia” afegeix Craviotto.
D’eines així ja n’hi ha en altres idiomes com en l’anglès, que té l’Urban Dictionary. Tot i que aquest últim és un dels referents de Com ho diria, tenen algunes diferències. En el cas anglès, són els usuaris els qui afegeixen entrades al diccionari mentre que en el català, tot i que es poden suggerir paraules a través d’un correu, totes les entrades les afegeixen els coordinadors del projecte. Craviotto explica que “la bústia de suggeriments és el canal més habitual d’incorporació de noves paraules”, però sempre passen per la supervisió i sondeig dels coordinadors, que expliquen que abans d’afegir-les han de comprovar que aquella paraula o expressió realment es faci servir, ja que es troben casos de persones que “suggereixen mots perquè es pensen que allò ho diu tothom, però després fas una mica de sondeig i t’adones que només ho diuen un grup d’amics d’un poble”.
Una altra diferència crucial entre Com ho diria i Urban Dictionary és la situació de la llengua en la qual es basen. Mentre que l’anglès és un dels idiomes més parlats del planeta, el català és una llengua minoritzada. Segons Xavier Mas Craviotto això dona més importància a Com ho diria perquè “per les llengües minoritzades és més important que mai tenir tots els recursos que es puguin, tant corpus lingüístics com bases de dades o diccionaris”.
Aquest projecte ha rebut molt bones valoracions des de el seu naixement, quan el professor F. Xavier Vila va animar els qui en aquell moment eren els seus alumnes a tirar endavant Com ho diria. El portal ha ajudat molta més gent de la que s’esperaven els creadors en un primer moment. “Ens han contactat escriptors a qui els ha anat molt bé per crear un personatge jove en una novel·la, guionistes que s’han assessorat per a una sèrie i, fins i tot, acadèmics que estan fent recerca sobre l’argot”.
No tot ha sigut sempre bo, però, ja que segons Craviotto “hi ha gent més purista que ens ha acusat de ser uns corruptors de la llengua, d’estar promovent la castellanització i l’anglicització del català”. Ells, però, declaren que simplement analitzen la realitat: “no diem com s’ha de parlar ni estem promovent res”.
Aquesta plataforma, a més, és una molt bona eina per observar el procés de creació de les paraules que es posen de moda entre els joves. Craviotto ha observat un canvi “brutal” en aquest aspecte: “Quan ens hi vam posar, el 2016, majoritàriament l’argot que venia d’altres llengües era castellà, però ara potser diria que el 90% ve de l’anglès”.
Aquestes adaptacions de l’anglès, però, no són totes iguals. Crush (amor platònic, persona de qui s’està secretament enamorat), stalkejar (espiar, xafardejar o fer el seguiment d’algú secretament, generalment a través de les xarxes socials) o servir cony (una persona, donar una imatge d’empoderament i causar un gran sentiment d’admiració a través de la seva actitud o presència), per exemple, són tres expressions que han nascut d’un procés completament diferent. Craviotto explica que hi ha diverses formes en què un mot d’argot passa d’una llengua a una altra. Crush, per exemple, és una còpia literal de l’anglès mentre que stalkejar és una adaptació al català del verb to stalk i servir cony es una traducció literal de l’expressió to serve cunt. No ens podem oblidar tampoc “d’aquesta creativitat que té el català”, que ja ha proposat alternatives pròpies a aquesta última expressió com passar la figa per la cara o despatxar xona.
Sigui com sigui, aquest portal que va començar com un projecte per a la universitat, s’ha convertit en una eina que ha permès estudiar l’argot juvenil, aplicar-lo en novel·les i obres audiovisuals i, el que és més important, entendre millor la forma de parlar de les generacions de les quals depèn el futur del català.
