L’any més difícil per a l’escola en català

Els atacs de la dreta i l’extrema dreta i els embats judicials són les principals amenaces per a la llengua en el sistema educatiu als Països Catalans el 2024

El català afronta aquest 2024 un dels anys més difícils de les darreres dècades. Les raons més evidents són les polítiques que ja han començat a aplicar la dreta i l’extrema dreta al País Valencià i a les Illes Balears, però també hi ha altres amenaces menys visibles però igualment perilloses com la pèrdua d’ús social de la llengua arreu del domini lingüístic.

Amb els governs valencià i balear lliurats als designis de Vox, la societat civil ha agafat les regnes de la defensa de la llengua. Així, per exemple, Escola Valenciana s’està preparant per mirar de frenar als tribunals la mesura política més letal per al valencià: la reforma de la Llei de Plurilingüisme, de la qual justament el 2023 se’n va commemorar el 40è aniversari de l’aprovació. El govern de PP-Vox volen desmantellar-la en nom de la “llibertat d’elecció de llengua” amb un sistema en què els pares escolliran la “llengua base” de cada centre educatiu al marge del projecte lingüístic de les escoles i sense comptar amb els mestres ni el Consell Escolar.

El Consell també ha engegat una croada per “descatalanitzar” el valencià i acostar-lo a la llengua que, segons el seu criteri, parlen els valencianoparlants. L’executiu de Carlos Mazón no ha dubtat a qüestionar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l’organisme que té l’autoritat de fixar les normes de la llengua, segons l’Estatut d’Autonomia, i regar amb diners públics tot d’entitats secessionistes acientífiques. Tot això, argumentat en castellà, l’únic idioma que gasten en públic els dirigents de PP i Vox.

A les Illes Balears encara tenen fresc a la memòria l’intent d’arraconar el català a l’escola de l’expresident José Ramón Bauzá, que va acabar amb una revolta sense precedents dels mestres ara fa una dècada. Desenes d’escoles i instituts i centenars de docents han començat a mobilitzar-se davant l’intent del govern de Marga Prohens, amb el suport parlamentari de Vox, de dinamitar el model lingüístic dels centres educatius i segregar els alumnes per llengua. Les camisetes verdes han sortit dels calaixos i tornen a veure’s al carrer.

A Catalunya, l’amenaça per a l’escola en català ve, en bona part, dels tribunals, que han imposat que es faci almenys una assignatura troncal en castellà (a més de Llengua Castellana) en molts centres al marge del que digui el projecte lingüístic de centre o les lleis catalanes, que prohibeixen explícitament la imposició de quotes lingüístiques. El govern català està a l’espera del que digui el Tribunal Constitucional (TC) en relació a les sentències del Tribunal Suprem (TS).

Els embats judicials coincideixen en un moment en què l’anomenat model d’“immersió lingüística” -de “conjunció lingüística”, segons els experts- està més qüestionat que mai, justament perquè, en realitat, no s’aplica o s’aplica parcialment o només en alguns casos. El Departament d’Educació va reconèixer, per primer cop, les llacunes del model el novembre del 2021 i ha posat en marxa tota una sèrie de mesures per millorar la presència del català a les escoles, instituts i també a les universitats, que està per veure quin impacte real tindran.

Als territoris on la llengua està més minoritzada, com la Catalunya Nord i l’Alguer, es dona la circumstància que hi ha més demanda de català a l’escola de la que l’administració està disposada a oferir. A banda de no facilitar prou places i prou mestres de català, els intents de la societat civil de superar les adversitats han topat a Perpinyà amb l’hostilitat del govern ultradretà de la ciutat, que va mirar -infructuosament- de paralitzar la posada en marxa d’un liceu de la Bressola. A l’Alguer, les famílies que volen que els seus fills aprenguin alguerès a l’escola han de passar per un viacrucis burocràtic.

L’Aragó també ha caigut en mans de PP i Vox (i el PAR) i els avenços en matèria de respecte al català i l’aragonès que hi havia hagut durant la presidència del socialista Javier Lambán (que no era precisament un entusiasta de la diversitat cultural), estan en perill. Els nous pressupostos han eliminat partides de promoció d’aquestes llengües en benefici de plans de foment de la “unitat d’Espanya”. En el terreny educatiu, les famílies de la Franja que volen que els seus fills aprenguin català a l’escola, com les de l’IES Matarranya, que ja tenien problemes abans amb aquesta qüestió per la supressió del transport escolar, temen que el conflicte s’agreugi amb el govern de dreta i extrema dreta que ara governa l’Aragó.

Tal com ja s’ha començat a veure durant el segon semestre del 2023, la previsió per al 2024 és que les entitats a favor de la llengua, els sindicats, les famílies i els mestres guanyin protagonisme en la lluita pel català a l’escola. La voluntat de mobilitzar-se hi és, la incògnita és com hi respondran els ciutadans.

Foto: Manifestació a favor de l’escola en català el 18 de desembre del 2021 a Barcelona / R. G. A.