L’alcaldessa de Castelló engega el procés per a la denominació bilingüe de la ciutat
Carrasco segueix l’exemple de la batllessa de València per fomentar “la normalització del bilingüisme”
L’alcaldessa de Castelló de la Plana, Begoña Carrasco, ha signat aquest dijous, en la primera junta de govern local, el decret amb què s’engega el procediment administratiu per recuperar el topònim bilingüe de la ciutat. D’aquesta manera, es vol revertir la denominació de la capital de la Plana Alta només en valencià que va aprovar el 2019 la Generalitat Valenciana a petició de l’anterior govern municipal.
Carrasco ha justificat la decisió pel “compromís amb la ciutadania” i per “respectar les dues llengües cooficials perquè els castellonencs puguin elegir en llibertat com anomenar la seva ciutat”. “La veritable normalització és el bilingüisme que permet expressar-se a cadascú en llibertat sense imposar una llengua oficial sobre l’altra llengua oficial. Les dues són igual d’importants”, ha manifestat l’alcaldessa del Partit Popular, que ha afegit que la doble denominació evitarà, a més, les confusions derivades de tenir el mateix nom que la localitat de Castelló, a la Ribera Alta.
L’alcaldessa de Castelló segueix els passos de la de València, María José Catalá, que dimarts també va iniciar el procés perquè la capital tingui la doble denominació en valencià i en castellà.
Els darrers anys, hi ha hagut una progressiva valencianització dels topònims del País Valencià gràcies als ajuntaments, que són els qui tenen la potestat de demanar els canvis; als dictàmens de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i al vistiplau final del Consell, fins ara en mans dels partits del Botànic. D’acord amb el marc legal valencià, les poblacions són les que poden proposar canvis en el nomenclàtor. La proposta arriba al govern valencià, que ha de demanar un informe a l’AVL sobre la modificació. L’AVL estudia si el canvi s’adequa a la tradició històrica i lingüística i en fa un dictamen vinculant per al Consell, que és qui decideix, d’acord amb el decret de 2017, segons va explicar Maite Mollà, tècnica d’onomàstica de l’AVL al Diari de la llengua. Aquest mateix decret diu al pròleg que s’ha de procurar fer oficial les formes autòctones, en la llengua del lloc, en lloc de les exònimes. El problema és que això apareix en el preàmbul i no en l’articulat i la llei de règim local de tot l’Estat diu que els topònims poden ser en castellà, en la llengua cooficial de la comunitat i bilingües.
