L’Acadèmia francesa rebutja l’anglès al carnet d’identitat
La Institució amenaça de portar el document bilingüe al Consell Constitucional
L’Acadèmia francesa, la màxima institució del francès, ha emprès una batalla contra el caràcter bilingüe (francès-anglès) del nou carnet d’identitat, que tal com preveu el reglament europeu de 2019, ha d’incloure, en el títol, “almenys una llengua oficial suplementària de les institucions de la Unió”. D’acord amb aquesta normativa, n’hi hauria hagut prou amb traduir les paraules “carnet d’identitat” i deixar la resta en francès, però les autoritats franceses han decidit traduir a l’anglès la resta d’epígrafs, fet que ha enfurismat l’Acadèmia.
L’enuig de la institució de la llengua francesa ha arribat fins al punt d’amenaçar de portar als tribunals el govern d’Emmanuel Macron si no rectifica. L’Acadèmia considera que amb aquest fet es vulnera la llei Toubon, de 1994, que estableix que el francès és la llengua dels documents administratius, així com l’article 2 de la Constitució, que estipula que “el francès és la llengua de la República”.
La institució ha demanat la intervenció del primer ministre, Jean Castex, i si no obté una resposta positiva es planteja portar l’afer davant el Consell Constitucional perquè dictamini si el nou model de carnet d’identitat va contra la Carta Magna, una demanda inèdita en 400 anys d’història de l’Acadèmia.
La majoria de països europeus han optat per incloure l’anglès (al nom del document o en tots els camps) a més de la seva llengua oficial als nous carnets d’identitat. En el cas d’Alemanya hi han afegit també el francès, ja que la norma europea no posa límits al nombre de llengües que pot contenir el document.
La Plataforma per la Llengua va proposar, arran de l’aprovació del reglament europeu, que l’Estat espanyol aprofités per afegir el català en el nom del document (Documento Nacional de Identidad) i de l’estat (España), que hi surten exclusivament en castellà. El govern francès ni s’ha plantejat que al carnet d’identitat hi pugui aparèixer cap camps en les anomenades “llengües regionals”.