La Xina priva de la seva llengua a un milió de nens tibetans
L’ONU denuncia la “política d’assimilació” de Pequín a les escoles del Tibet
Prop d’un milió de nens tibetans apartats de les seves famílies són víctimes de les polítiques d’assimilació cultural, religiosa i lingüística que el govern xinès duu a terme a través del sistema escolar, segons han advertit diversos experts de l’ONU en un informe.
“Estem molt afectats pel fet que els darrers anys el sistema d’escoles residencials per als nens tibetans actua amb un programa destinat a assimilar els tibetans a la cultura han majoritària, contrari als estàndards dels drets humans”, assenyalen els relators especials de les Nacions Unides en un comunicat.
Els relators expliquen que en les escoles residencials, el contingut acadèmic i l’entorn es construeixen al voltant de la cultura han i que els llibres de text pràcticament només reflecteixen les experiències viscudes pels estudiants han. Els infants de la minoria tibetana són obligats a seguir el currículum obligatori en xinès mandarí estàndard i no tenen accés a la seva cultura. Les escoles estatals en mandarí no ofereixen cap matèria rellevant sobre la llengua, la història i la cultura dels tibetans. “Com a conseqüència, els nens tibetans estan perdent facultats en la seva llengua materna i la capacitat de comunicar-se de manera fàcil amb els seus pares i avis en llengua tibetana, fet que contribueix a l’assimilació i erosió de la seva identitat”, alerten els experts de l’ONU.
Els relators adverteixen de l’increment substancial del nombre d’escoles residencials al Tibet. Segons les dades de les NacIons Unides, poc més d’un 20% dels infants de la Xina estan escolaritzats en centres residencials, mentre que al Tibet hi van la majoria de nens, gairebé un milió. L’augment del nombre d’estudiants tibetans en escoles residencials s’ha assolit pel tancament d’escoles rurals i la substitució per centres educatius més grans on s’estudia en mandarí i queden lluny de casa seva.
L’informe, liderat per Fernand de Varennes, relator especial de l’ONU sobre Qüestions de les Minories, avisa que les polítiques del govern xinès són “contràries a la prohibició de la discriminació i als drets a l’educació els drets lingüístics i culturals i a la llibertat de religió o creença”.
El govern de la Xina ha endurit els darrers anys la repressió contra les llengües diferents del xinès mandarí, especialment pel que fa l’ús en l’ensenyament reglat, tal com han denunciat recentment entitats de defensa dels drets humans com Human Rights Watch (HRW), que recorda que durant l’època reformista dels anys vuitanta les minories podien estudiar en la seva llengua materna. L’arribada de Xi Jinping al poder, la dècada passada, va suposar un gir cap a una assimilació de les diferents cultures del país a la comunitat han, que suposa prop del 90% de la població de la Xina. La repressió lingüística afecta comunitats com la tibetana, els uigurs i els mongols.
