La ultradreta amenaça d’esborrar l’asturià
El PP i Vox acorden eliminar topònims en la llengua pròpia i congelar les polítiques de promoció lingüística
L’auge de Vox i els seus pactes amb el Partit Popular (PP) i amb Foro Asturias arran de les eleccions del 28 de maig estan causant una onada de mesures contra les llengües minoritzades a l’Estat espanyol. Un d’aquests llocs és Astúries, on l’asturià ni tan sols té les mesures de protecció que sí que tenen altres llengües que són oficials als seus territoris, juntament amb el castellà. De moment, Vox ja ha pactat amb el PP en diversos municipis l’eliminació de la toponímia en asturià i es deixarà com a oficial només la denominació en castellà en localitats com Tinéu (Tineo en castellà).
El pacte que més polseguera ha aixecat, però, és el de Foro i Vox a Xixón. L’acord per investir Carmen Moriyón, del Foro, alcaldessa, inclou la “congelació de les polítiques de promoció lingüística” i la prohibició d’“increments en les partides pressupostàries” en aquesta matèria i assenyala que “tota promoció de Gijón en territori nacional es realitzarà en espanyol i si és internacional en l’idioma del país destinatari” de la campanya.
El pacte ha provocat la indignació dels defensors de la llengua asturiana, que reivindiquen la denominació Xixón per a la ciutat, i la dimisión de membres destacats de Foro favorables a l’asturià com José Suárez Arias-Cachero i Inaciu Iglesias. Moriyón havia assegurat que no pactaria amb Vox, entre altres coses, per la campanya d’assetjament que la formació ultradretana va fer contra el líder del Foro, Adrián Pumares, davant la possibilitat que pugués donar suport a l’oficialitat de l’asturià el mandat passat.
El partit ultradretà també ha demanat canvis en topònims “en aquesta llengua inventada -en referència a l’asturià-” com Viesques, Pumarín o Roces per als quals proposen alternatives com “Bosques” i “Manzanito”. Fins i tot demanen canviar el nom de l’estadi de futbol El Molinón per “El Molinote” “per evitar que en les retransmissions esportives donem la imatge de ser una província que no respecta la llengua comuna”.
L’onada d’hostilitat contra l’asturià ha tingut una resposta contundent de les entitats i dels ciutadans en defensa de la llengua pròpia. Xosé Antón González Riaño, president de l’Academia de la Llingua Asturiana, ha recordat que “els drets lingüístics dels asturians i asturianes estan fixats en la Declaració Universal dels Drets Humans, en la Constitució espanyola, en la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELROM) i a l’Estatut d’Autonomia”. “Una corporació municipal no té capacitat per congelar-los ni escapçar-los”. La resistència a la imposició del castellà també es va fer visible dissabte en la constitució dels ajuntaments. Molts regidors i alcaldes d’Astúries van secundar la proposta d’Iniciativa pol Asturianu i van prometre el càrrec en asturià.
