La protecció del gaèlic a Irlanda del Nord es fa esperar
Els activistes per la llengua irlandesa reclamen el compliment de l’Acord d’Stormont del 2020
Els activistes pels drets lingüístics dels parlants de gaèlic irlandès s’han cansat d’esperar que el govern nord-irlandès apliqui la llei que ha de protegir aquesta llengua i l’escocès de l’Ulster, tal com estableix l’acord del gener del 2020, que preveu l’establiment d’una Oficina d’Identitat i Expressió Cultural per promoure el patrimoni cultural i lingüístic nord-irlandès i d’un Comissionat que vetlli pel compliment de l’acord.
Més d’un any després d’aquell acord, el govern nord-irlandès, dirigit pel Partit Unionista Democràtic (DUP), no ha fet res per posar en marxa la nova legislació lingüística. Davant aquesta paràlisi, les entitats de defensa de la llengua irlandesa i diversos partits polítics han fet un acte de protesta aquest dimarts al davant del Parlament d’Stormont, a Belfast, seu del legislatiu nord-irlandès, adreçat als diputats de la cambra.
Els assistents s’han posat al davant d’una pantalla en què han aparegut missatges d’una setantena d’activistes per la llengua que han reclamat que es faci realitat la promesa d’igualtat entre comunitats i cultures promesa en els Acords de Divendres Sant de 1998 i en l’Acord de Sant Andreu de 2006 i que es posi en funcionament la llei de llengües que, tot i haver “fet curt”, és un pas important en els drets lingüístics dels nord-irlandesos.
Entre els participants en l’acte, que han denunciat que ja han passat 500 dies des de l’Acord d’Stormont i no hi ha hagut avenços, hi havia el diputat del Sinn Féin a l’Assemblea nord-irlandesa Pat Sheehan, que ha recordat que l’acord va ser signat pels cinc partits d’Irlanda del Nord i els governs de Belfast i Londres. Segons Sheehan, Edwin Poots, que ha de succeir Arlene Foster al capdavant del DUP aquesta setmana, s’ha compromès a aplicar la nova llei, sense especificar, però, quan. “S’ha de fer abans que s’acabi aquest mandat”, que expira el 2022, ha afegit.
L’Acord d’Stormont, aprovat el gener del 2020 i encallat per la pandèmia del coronavirus primer i les reticències dels unionistes després, reconeix el dret d’adreçar-se en irlandès a l’Assemblea de Belfast o davant qualsevol dels seus comitès.
