La policia, líder en discriminacions lingüístiques
Gairebé la meitat dels abusos registrats per la Plataforma per la Llengua són de cossos policials
La Plataforma per la Llengua ha fet públic aquest dijous l’Informe de discriminacions lingüístiques 2020, que recull els casos comesos per les diverses administracions de l’Estat espanyol l’any passat. L’estudi situa l’administració general de l’Estat com la més discriminadora amb els catalanoparlants, amb 31 dels 52 casos registrats (un 59,6% del total) i els cossos policials de totes les administracions al com a protagonistes amb gairebé la meitat dels casos d’abús (un 48,1%).
Segons el document de l’entitat, la Guàrdia Civil i la policia estatal van perpetrar 19 discriminacions, el 61,3% de les estatals i el 36,5% del total. Si se’ls afegeixen les policies autonòmiques i locals, els casos policials van ser 25, el 48,1% del total.
La Plataforma per la Llengua qualifica la dada de “preocupant perquè indica que el supremacisme lingüístic castellà està particularment naturalitzat entre les forces de seguretat, cossos armats amb presumpció de veracitat i amb una capacitat elevada d’intimidar els ciutadans”.
Tot i que l’administració general de l’Estat acapara el 59,6% del total de discriminacions registrades, l’entitat remarca que el fenomen de la discriminació lingüística ha augmentat en les administracions autonòmiques els darrers anys. El 2020, 17 de les 52 discriminacions recollides, el 32,7%, havien passat en l’àmbit autonòmic. El 2019 havien estat 9 de 32, el 28,1%, i el 2018 7 de 25, el 28,0%.
En aquestes administracions, l’àmbit més afectat és el de la salut: el 2020 12 de les 17 discriminacions autonòmiques havien succeït en la prestació de serveis de salut, el 70,6%. La Plataforma per la Llengua atribueix aquest fet a “la manca de garanties en la capacitació lingüística d’aquests treballadors”. “A Catalunya s’han relaxat els criteris de contractació i a les Illes Balears i al País Valencià no s’ha demanat el requisit fins molt recentment”, afegeix l’entitat.
Tal com ha passat amb el nombre de queixes rebudes (el total de reclamacions que rep la Plataforma per la Llengua tant de l’àmbit públic com del privat), la quantitat de casos de discriminació registrats ha arribat a una xifra rècord. Així, els 52 casos recollits el 2020 suposen un augment del 62,5% respecte del 2019 i del 108,0% respecte del 2018. Aquest 2021 la tendència a l’alça es manté i a començament de desembre l’entitat tenia coneixement de més de 80 casos.
L’ONG creu que aquest augment en el nombre de casos de discriminació és fruit de l’augment en el nombre de socis de l’entitat i a un increment de la consciència lingüística de la població.
