La Plataforma per la Llengua exigeix més presència del català a la justícia
L’entitat demana canviar la llei orgànica del poder judicial perquè es puguin tramitar els procediments en l’idioma propi
La Plataforma per la Llengua ha reclamat aquest dijous que les Corts espanyoles modifiquin l’article 231 de la Llei orgànica del poder judicial per permetre a tots els ciutadans tramitar els procediments judicials en català. Segons l’entitat, aquest és el principal obstacle que té el català en el camp judicial perquè fixa el castellà com a llengua per defecte, limita els drets dels parlants d’altres llengües i provoca que el català no sigui un requisit per als magistrats, jutges i fiscals que treballen en territoris on aquesta llengua és la pròpia.
L’entitat ha fet aquesta demanda en l’actualització de l’estudi Quins obstacles impedeixen l’ús del català a la justícia?, que s’ha presentat coincidint amb la recuperació dels serveis habituals dels jutjats. El document fa diverses propostes per promoure el català entre els professionals que treballen o es relacionen amb l’Administració de justícia entre les quals que la llei estableixi que el coneixement del català (i de l’occità, en el cas de la Vall d’Aran) sigui un requisit per als jutges, magistrats, fiscals, lletrats i personal de l’Administració de justícia, si ’escau, amb un període d’adaptació no superior a sis mesos, a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. L’informe també proposa que les institucions judicials centrals i superiors, així com el Tribunal Constitucional, tinguin una seu o delegació a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears que ajudi a garantir els drets lingüístics dels administrats d’aquests territoris en el tràmit dels seus expedients i recursos d’empara constitucional.
Pel que fa al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, la Plataforma per la Llengua la convida a proposar un servei de traducció al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que garanteixi en els documents i les actuacions dels usuaris la mateixa situació que tenen els expedients judicials tramitats en castellà. També proposa recuperar el Pla de foment de l’ús del català en les actuacions lletrades que bonificava els advocats de torns d’ofici que fessin les actuacions en català i que es va suspendre fa uns mesos malgrat que ajudava a reforçar la presència del català en les sentències, les interlocutòries i els documents de tramitació.
Una altra proposta per estimular les actuacions judicials en català és establir convenis amb els col·legis d’advocats en què es bonifiqui la quota dels professionals col·legiats que adquireixin el compromís de fer les actuacions en català. En matèria de formació, la Plataforma per la Llengua proposa a les universitats catalanes, valencianes i balears que garanteixin que la majoria de les classes de Dret es facin en català i que cap assignatura no s’imparteixi sense oferir l’opció de fer-la en aquesta llengua.
