La meitat de les vulneracions lingüístiques al País Valencià són de l’àmbit sanitari
El nombre de queixes registrats per Escola Valenciana augmenta un 20%
La meitat de les vulneracions lingüístiques es produeixen en l’àmbit sanitari, segons l’Informe de Denúncies dels drets lingüístics al País Valencià 2022 que Escola Valenciana i diverses entitats han presentat aquest divendres a València. La dada pren especial rellevància perquè s’ha fet pública dies després que el govern valencià hagi adoptat el requisit lingüístic per als funcionaris que exclou, precisament, els sanitaris.
El document registra un augment d’un 20% del nombre de vulneracions aquest any respecte del 2021. Per segon any consecutiu, tres de cada quatre vulneracions les produeixen les administracions públiques: ajuntaments, universitats, diputacions, mancomunitats, empreses públiques, conselleries, ministeris o Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat.
“Això fa palesa la necessitat d’assegurar la competència lingüística de forma indispensable”, ha remarcat Maria Nebot, representant d’Escola Valenciana, que ha afegit que la proposta d’aplicació del requisit lingüístic presentada per la Generalitat “ha estat insuficient, discriminatòria i una oportunitat perduda”. Nebot ha destacat, però, el fet que “la gent està perdent la por a denunciar quan pateix una vulneració lingüística” i ha advertit que “hi ha moltes vulneracions invisibilitzades que no es denuncien i que, fins i tot, no es perceben com a vulneracions”.
Un altre punt destacat de l’informe és que la desigualtat entre dones i homes igualment es trasllada a les vulneracions lingüístiques. La majoria de vulneracions lingüístiques han tingut com a objecte les dones. Per administracions, les que més queixes registren són la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, seguides de la Diputació d’Alacant i l’Ajuntament d’Alacant.
Després de presentar l’informe de vulneracions lingüístiques 2022, membres de les diferents organitzacions representades s’han reunit amb el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat, Rubén Trenzano, a qui han lluitat el document i han manifestat la preocupació davant el constant increment de vulneracions i queixes. Escola Valenciana ha aprofitat la reunió per defensar una aplicació del requisit lingüístic “similar al model que hi ha a Catalunya amb el català o el gallec a Galícia”. A més, també ha reivindicat que “tot el funcionariat de qualsevol administració que radique al País Valencià siga lingüísticament competent”.
La presentació de l’informe, que pretén “visibilitzar la discriminació que pateix la ciutadania quan parla valencià al País Valencià, malgrat estar a l’empara de la llei vigent”, s’ha fet en el marc del Dia dels Drets Lingüístics del País Valencià a les portes de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. A l’acte han acudit representants d’Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Intersindical Valenciana, BEA, SEPC, STEPV, Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), Associació Llengua Catalana (AELC), d’Escriptors en FAMPA–València, Plataforma pel Dret a Decidir, Societat Coral el Micalet i Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV).
