La llengua kurda resisteix el setge
Els kurds s’alcen contra la discriminació lingüística el dia que honoren seu idioma
R. G. A.
Els kurds d’arreu del món celebren aquest dissabte el Dia de la llengua kurda, una efemèride en què commemoren l’inici de la publicació de la revista Hawar en aquest idioma el 15 de maig de 1932, impulsada per un grup d’intel·lectuals que van haver de marxar de Turquia pels seu activisme a favor del kurd.
Des d’aleshores, la llengua, que té prop de 30 milions de parlants distribuïts bàsicament en quatre estats: Turquia, Síria, l’Iran i l’Iraq, i, en menys proporció, a Armènia i l’Azerbaidjan, ha continuat vivint temps convulsos.
Només a l’Iraq té l’estatus de llengua oficial -juntament amb l’àrab-. A Síria, l’idioma està, en bona part, a mercè dels vaivens polítics i militars i, darrerament, és objecte de la repressió dels turcs, que controlen bona part del Kurdistan sirià. A l’Iran no està prohibit parlar kurd i, fins i tot, hi ha alguns mitjans de comunicació en aquesta llengua, però està proscrit en l’ensenyament.
Turquia ha intensificat la repressió contra la llengua kurda, especialment des del 2016, segons explica el portal de notícies kurd MedyaNews. Des d’aleshores s’han prohibit un gran nombre de mitjans de comunicació, institucions educatives i centres culturals en kurd i han augmentat les demandes dels activistes prodrets humans a Ankara perquè reconegui la llengua, especialment en el sistema educatiu. La resposta del ministre d’Educació turc, Ziya Selçuk, a aquestes demandes, ha estat negar l’existència de la llengua kurda. “No hi ha cap altre idioma que el turc”, va respondre Selçuk, segons informa l’agència Mezopotamya News.
“El nivell de repressió de la llengua kurda a Turquia dels darrers anys no el podrien assolir altres estats en cent anys”, constata Murat Bilgiç, membre de l’Associació de la Recerca en Llengua i Cultura de Mesopotàmia (MED-DER). “Tothom qui s’ha interessat en la llengua ha estat criminalitzat”, afegeix Bilgiç a Mezopotamya News. De fet, la persecució contra el kurd ha portat a un ràpid procés d’assimilació lingüística i s’ha arribat a l’extrem que molts kurds han estat objecte de crims d’odi pel sol fet de parlar la seva llengua per part de grups ultranacionalistes que han costat la vida de cinc persones els últims set anys.
A l’Iran també hi ha hagut casos de repressió flagrant com el que es va produir el juliol passat quan la Justícia iraniana va condemnar a deu anys de presó la professora Zahra Mohammadi, directora de l’Associació Cultural Nojin, una entitat que, entre altres activitats, es dedica a l’ensenyament de la llengua i la literatura kurdes en diverses localitats del Kurdistan sota administració iraniana.
Davant la repressió de què és objecte el kurd, el Partit Democràtic del Poble (HDP) ha fet una crida a mobilitzar-se per la llengua amb motiu del Dia de la llengua kurda. “Protegir aquesta valuosa llengua és el nostre principal deure i la base de la nostra lluita política. Mentre la nostra llengua no sigui lliure, la nostra personalitat, els nostres pensaments i la nostra existència no seran lliures”, diu el partit.
