La llengua irlandesa, present en un tribunal de Belfast per primer cop en 300 anys
Una llei de 1737 prohibeix l’ús de qualsevol idioma que no sigui l’anglès en les seus de justícia d’Irlanda del Nord
La llengua irlandesa ha assolit una fita històrica en ser present, per primer cop en gairebé 300 anys, al Tribunal Reial de Justícia de Belfast, on diversos membres de l’organització de defensa del gaèlic irlandès Conradh na Gaeilge van intervenir dilluns en la seva llengua per apel·lar contra la decisió del Comissionat d’Informació nord-irlandès de bloquejar la informació legal de l’Ajuntament de Belfast que ha de facilitar la instal·lació de rètols bilingües a la capital d’Irlanda del Nord.
Els membres de Conradh na Gaeilge es van adreçar al tribunal en irlandès en un gest inèdit des que l’ús d’aquesta llengua en la justícia va ser prohibida per la Llei d’Administració de Justícia el 1737. Segons aquesta norma, als tribunals només està permès parlar-hi anglès per evitar qualsevol confusió.
Els advocats de Conradh na Gaeilge sostenen, però, que la llei no afecta la llengua oral, sinó que es limita a la llengua escrita.
La Llei d’Identitat i Llengua d’Irlanda del Nord, aprovada el 2022, preveu l’abolició d’aquesta prohibició, però encara no ha estat sancionada pel secretari britànic per a Irlanda del Nord, Chris Heaton-Harris.
La instal·lació de rètols bilingües irlandès-anglès a Irlanda del Nord és motiu d’enfrontament entre republicans i unionistes els darrers anys. El Sinn Féin va demanar la instal·lació d’aquests rètols, entre altres llocs, en una zona del sud de Belfast de majoria unionista, una demanda que va ser aprovada inicialment per un comitè municipal. El Partit Unionista Democràtic (DUP) va apel·lar la decisió tot adduint un potencial impacte negatiu en la comunitat i ara la decisió està encallada.
Foto: Els membres de Conradh na Gaeilge al tribunal de Belfast / @CnaG
