La Llengua de Signes Catalana pren embranzida
El Vocabulari Bàsic ja té més de mil termes, que estan recollits al Viccionari
La Llengua de Signes Catalana (LSC), parlada per prop de 25.0000 persones, la meitat de les quals són sordes, va ser reconeguda pel Parlament de Catalunya l’any 2010 com a llengua “d’ensenyament, protecció i respecte” i els darrers anys ha guanyat presència a les institucions i a internet. El Vocabulari Bàsic en LSC, de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), aplega més de mil termes i aviat arribarà als 1.500, unes entrades que estan recollides també al Viccionari, consultable en línia per tothom.
La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha explicat, en una compareixença al Parlament, que al Vocabulari Bàsic ja hi ha editats 1.073 termes i n’hi ha 424 més en curs de publicació. El seu departament preveu recollir-ne, pròximament, 1.650.
Per incloure’ls al Vocabulari Bàsic, els termes s’han agrupat en camps temàtics i s’han elaborat seqüències fotogràfiques i en vídeo per definir-los. Vilallonga també ha anunciat que s’està treballant perquè el coneixement de la LSC es pugui acreditar d’acord amb el Marc Europeu Comú de Referència (MECR), tal com passa amb les altres llengües, i que s’impulsarà la formació en la llengua de signes del personal de l’administració de la Generalitat, especialment, de “les unitats d’atenció directa al públic” per garantir “l’accessibilitat i les polítiques inclusives”.
De forma paral·lela a les iniciatives de la DGPL, la societat civil també contribueix a l’impuls de la Llengua de Signes Catalana amb iniciatives com la inclusió al Viccionari, el diccionari lliure i multilingüe en català, del vocabulari de la LSC. Així ho ha fet l’Amical Wikimedia, que en els dos últims mesos ha passat de tenir menys de cent entrades de la LSC al Viccionari a tenir-ne les prop de mil que ja hi ha disponibles al Vocabulari Bàsic de la DGPL i que són compatibles amb les llicències Creative Commons (de programari lliure), tal com explica Roc Humet, voluntari del Viccionari i membre d’Amical Wikimedia.
Assessorats pel Centre d’Estudis de la LSC de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), els autors del projecte han aplegat les entrades de la LSC al Viccionari de manera que se’n pot veure el significat en qualsevol llengua. L’avantatge del Viccionari és que, a diferència del Vocabulari Bàsic, utilitza glosses. És a dir, que s’hi representa el signe utilitzant la paraula o les paraules més properes en català. Això permet “veure signes compostos”, explica Humet, que posa com a exemple la paraula certificat, composta pels mots marca i provar. “D’aquesta manera es veu més la relació entre els signes”, afirma.
A mesura que el Vocabulari Bàsic de la DGPL incorpori nous termes, els voluntaris d’Amical Wikimedia els inclouran al Viccionari i no descarten, més endavant, gravar ells els seus propis vídeos i afegir més entrades. L’objectiu -diuen- és estendre el coneixement de la Llengua de Signes Catalana a parlants d’altres llengües de signes i també a qualsevol persona que hi estigui interessada.
