La llengua criolla de la Reunió reclama una presència digna a l’escola
El ministre d’Educació francès es compromet a fomentar el bilingüisme en el sistema educatiu de l’illa
El ministre d’Educació francès, Gabriel Attal, ha començat aquest dimecres una visita de dos dies a la Reunió, illa africana de l’oceà Índic i departament d’ultramar de França, en què ha d’atendre la demanda creixent de potenciar la presència de l’idioma crioll a l’escola, marginada en favor del francès tot i ser la llengua materna de la gran majoria de la població.
En una conferència de premsa al rectorat, a Saint-Denis, Attal ha assegurat que vol “promoure les classes bilingües a la Reunió” sense aclarir gaire, però, com ho farà. “A la Reunió el 80% dels alumnes parlen crioll a casa i per aprendre’l bé cal que es pugui ensenyar a l’escola”, ha manifestat el ministre, que ha promès “continuar invertint en el seu aprenentatge” tot formant “més professors” i duent a terme “iniciatives” com les “classes totalment bilingües”.
La llengua criolla, de base lèxica francesa i amb influència de llengües d’altres ètnies que han arribat a l’illa, es pot utilitzar a l’escola des del 2001, juntament amb el francès, que és la llengua d’ensenyament oficialment reconeguda. Tot i això, més de vint anys després d’haver-se autoritzat la utilització del crioll en el sistema educatiu, només el 5% dels prop de 8.000 mestres que hi ha a l’illa estan habilitats per ensenyar l’idioma de la Reunió.
Diverses entitats en defensa de la llengua criolla van signar l’any passat un comunicat en què lamentaven que “després de vint anys d’experiències, recerques i discursos, generacions d’infants o de pares no s’han pogut beneficiar d’un ensenyament de la llengua i de la cultura de la Reunió dignes d’aquest nom”. Els signants recordaven que, segons una enquesta del 2022, la majoria dels ciutadans de l’illa desitgen que els seus fills tinguin més coneixement de la llengua i la cultura pròpies.
De fet, cada cop hi ha més consciència que els alts índexs de fracàs escolar a la Reunió són, en bona part, conseqüència del fet que la majoria dels alumnes no estudien en la seva llengua materna. Un 20% dels estudiants no dominen la lectura i l’escriptura quan arriben al sisè curs (11-12 anys).
Manuel Marchal, redactor en cap de la publicació en línia de la Reunió Témoignages denuncia, en un article a propòsit de la visita del ministre d’Educació a l’illa, que en aquest “departament francès, prop d’una de cada set persones és analfabeta després d’haver passat almenys deu anys en el sistema educatiu d’un dels països més rics del món”. “Una altra conseqüència de la marginació del crioll en l’Educació nacional és el risc que reculi la pràctica de la llengua”, alerta Marchal, que ja hi ha “pares de llengua criolla que només parlen en francès als seus fills perquè creuen que el seu èxit depèn del francès i de l’oblit del crioll”.
Per l’articulista, la situació es podria revertir amb l’aprovació d’una llei que permetés l’ensenyament immersiu en crioll, una possibilitat que el Consell Constitucional francès va vetar en anul·lar diversos articles de la llei de llengües, coneguda com a llei Molac, aprovada per l’Assemblea Nacional Francesa l’abril del 2021.
Mentre aquesta possibilitat no arriba, les entitats a favor de la promoció del crioll reclamen que l’administració informi bé els pares de totes les possibilitats que tenen perquè els seus fills aprenguin la llengua a l’escola, que es garanteixi un nombre suficient de professors i que tots els alumnes disposin d’hores al seu centre per aprendre la seva llengua i cultura.
Foto: Lantant LKR
