La lingüista incòmoda

S’ha mort Carme Junyent, la sàvia que va sacsejar el discurs oficial sobre el català

Quan  no fa pas gaires anys tots repetíem, com una lletania, que “la immersió lingüística és un model d’èxit” i ho fèiem per mirar de defensar l’escola en català dels atacs de les institucions espanyoles, Carme Junyent ja avisava que aquell model tenia moltes vies d’aigua, que en moltes escoles i instituts de Catalunya era una convenció social i que a dins de les aules, en molts, moltíssims casos, la llengua vehicular no era el català.

Junyent ho va traslladar als diferents responsables d’Ensenyament que anaven passant per aquest Departament i a l’opinió pública, però l’establishment va ignorar aquestes alertes -que també feien alguns professors de català-. Abordar el fenomen amb realisme era massa incòmode, trencava el discurs oficial i obligava a fer-hi alguna cosa, a posar-se a treballar, vaja.

Junyent també va ser molt coneguda els darrers anys pel seu discurs desacomplexat contra l’anomenat “llenguatge inclusiu”: els desdoblaments i les fórmules artificioses i recargolades que s’han imposat en l’administració, el discurs polític, acadèmic i, una mica, a tot arreu. Aquella posició, que va tenir un gran impacte mediàtic, va ser traslladada en llibres coordinats per ella com Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere en la llengua catalana i Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou i diversos articles, que li van suposar el reconeixement de molts col·legues i lectors i les crítiques de molta gent també. Junyent, com havia fet amb el model d’escola catalana, s’havia plantat en les aigües plàcides de la correcció política imperant per assenyalar les contradiccions del discurs hegemònic.

Carme Junyent va sacsejar el discurs oficial sobre la llengua i ho va fer des del rigor i el coneixement. Professora de lingüística de la Universitat de Barcelona (UB), experta en llengües africanes va crear el 1992 el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), un organisme acadèmic i també una eina per mostrar i ajudar a preservar la diversitat lingüística mundial.

Junyent era especialista en llengües amenaçades i en substitució lingüística i, naturalment, el català la preocupava i l’ocupava. Tampoc en el debat sobre la salut del català era una lingüista complaent amb els qui fan discursos relativistes sobre la situació de la llengua. Junyent tenia al seu despatx de la UB una sèrie de mapes que mostraven el retrocés del català en moltes àrees i com aquestes zones anaven perdent gruix, un senyal d’alarma -deia- per a la supervivència de les llengües.

Un altre acadèmic potser n’hauria tingut prou amb aplegar evidències científiques sobre l’aprimament de la llengua i denunciar-les en veu alta, però Junyent no deixava de remar a favor de la llengua i d’animar tothom a remar amb ella. De fet, el seu exemple i discurs a favor de mantenir el català amb tothom ha animat i anima encara molts activistes i entitats a seguir la seva tasca. Fins al final de la seva vida, va treballar des dels mitjans de comunicació en la divulgació lingüística i l’estima a la llengua. L’últim exemple del seu capteniment és aquest article pòstum publicat a Vilaweb, que defineix molt bé el tarannà i la valentia del personatge.

La inconformista Junyent també es va arremangar per revertir la davallada en l’ús del català a les aules, un fenomen que el govern de Catalunya no va reconèixer fins al novembre del 2021, i va ser nomenada presidenta del nou Consell Lingüístic Assessor del departament d’Educació, destinat a capgirar la situació del català a les escoles i instituts, que el juny de l’any passat, va presentar un informe de propostes que encara s’han de posar en marxa.

La mort, aquest diumenge, de Carme Junyent ha provocat nombroses reaccions de líders polítics, acadèmics, d’entitats i activistes. El Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLIDI) s’ha declarat “consternat” per la pèrduua, que “ens deixarà a tots un buit molt gran, com a lingüista però sobretot com a capessa, referent i amiga”. “Intentarem fer perviure i continuar les seves ensenyances sàvies i el seu llegat immens”, han afegit. El secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, F. Xavier Vila, ha destacat la “veu valenta, sòlida i insubstituïble a l’hora de desvetllar consciències i promoure accions en favor de les llengües minoritzades i en especial del català” de Junyent, mentre que el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha remarcat la seva condició de “lluitadora sàvia i tenaç en la defensa i projecció de la llengua, la seva tasca”. 

També han difós mostres de condol entitats i institucions com Òmnium Cultural, que ha destacat la seva lluita “incansable per la defensa de la llengua catalana i totes les llengües minoritzades del món”, Plataforma per la Llengua, que ha convidat a llegir-la per aprendre a “treballar com ella pel català i pels drets dels parlants de llengües amenaçades” i la Coordinadora d’Associacions per a la Llengua Catalana (CAL), que l’ha qualificat de “gran defensora de les llengües amenaçades i un referent per a la nostra entitat”. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha recordat que Junyent havia estat “recentment proposada membre corresponent de la Secció Filològica” i ha remarcat que “la veu de la Carme Junyent és insubstituïble: una dona lliure, de conviccions fermes i d’una lleialtat insubornable a la llengua i la cultura catalanes”.