La justícia francesa torna a prohibir un nom en bretó
El fiscal impedeix a uns pares posar al seu fill Fañch perquè conté una grafia inexistent en francès
L’administració francesa ha tornat a demostrar la seva aversió a la diversitat lingüística en prohibir, un cop més, que uns pares registrin el seu fill acabat de néixer amb el nom escrit en bretó, amb la grafia ñ pròpia d’aquesta llengua. La víctima ha estat el petit Fañch, un nen nascut el 17 de juny passat a qui l’alcalde de la localitat bretona d’An Oriant (Lorient en francès), Fabrice Loher, havia autoritzat a registrar amb el nom correctament escrit en llengua bretona perquè “la jurisprudència dels tribunals ho autoritzava” tot i que els funcionaris els ho havien negat, inicialment, als pares.
El fiscal de la República d’An Oruant de Lorient va enviar una carta als pares en què els demanava que retiressin la grafia ñ del nom del nadó amb l’argument que “aquest signe diacrític és inexistent, tant en francès com en el dret positiu”. El fiscal feia referència a la decisió del Consell Constitucional del 21 de maig de 2021 que va declarar inconstitucional l’article 9 de la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals, coneguda com a Llei Molac, que autoritzava les grafies de les anomenades “llengües regionals” que no apareixen en la llengua francesa.
El diputat bretó Paul Molac, impulsor de la norma aprovada l’abril del 2021 i mutilada el mes següent pel Consell Constitucional, ha qualificat la decisió del fiscal d’“absurda” i ha demanat que es modifiqui la Constitució, que en l’article 2 diu que la llengua de la República és el francès, frase a la qual s’acull la justícia francesa per vetar les llengües minoritzades.
El nadó ja ha rebut el carnet d’identitat, amb el nom mal escrit, i els seus pares, Étienne i Mélissa, ja es preparen per posar un recurs a la justícia si cal. De fet, el nom de Fañch ja ha estat vetat per la justícia francesa amb anterioritat. Una parella de la localitat bretona de Kemper (Quimper en francès) va tenir el mateix problema el 2017 i va posar un recurs. El Tribunal d’Apel·lació de Rennes els va autoritzar, finalment, a posar l’accent al nom. El fiscal, però, no ha tingut en compte la jurisprudència en considerar que la decisió del Consell Constitucional té un rang superior a la del Tribunal de Rennes.
La prohibició dels signes diacrítics diferents del francès no afecta només els bretons. El gener passat, l’ajuntament de la localitat occitana de Mende va prohibir a uns pares que li posessin al seu fill en nom Artús perquè “l’accent agut sobre la u no és a l’alfabet francès”. El Diari Oficial de la República francesa estableix des del juliol del 2014 que els únics accents diacrítics que s’accepten per als noms són els propis del francès: à, â, ä, é, è, ê, ë, ï, î, ô, ö, ù, û, ü, ÿ, ç. Aquesta disposició exclou, per exemple, noms catalans com Martí i Núria.
