La justícia francesa rebutja el recurs contra l’oficialitat del crioll a la Martinica
El cap del govern de l’illa fa una crida a lluitar per l’estatus de la llengua, que necessita l’aval del govern i el Parlament francès
El tribunal administratiu de la Martinica va rebutjar dimecres el recurs del prefecte, Jean-Christophe Bouvier, contra la decisió de l’Assemblea d’aquest departament d’ultramar, que el 25 de maig passat va aprovar donar al crioll l’estatus de llengua oficial al mateix nivell que el francès. La decisió suposa una victòria per la Col·lectivitat Territorial de la Martinica (CTM), el president de la qual, Serge Letchimy, havia anunciat que desobeiria l’ordre del prefecte francès, però no vol dir que la justícia francesa hagi avalat donar el mateix estatus al crioll que al francès.
L’argument del tribunal per rebutjar el recurs del prefecte es basa en el fet que l’article que reconeix la llengua criolla al mateix nivell que el francès “està desproveït de caràcter normatiu” i “no té altre efecte que autoritzar el president d’aquesta Assemblea a transmetre el projecte de llei anunciat” al “primer ministre, al representant de l’Estat dins de la col·lectivitat territorial i als presidents de l’Assemblea Nacional i del Senat”.
Tot i que és difícil que França reconegui el crioll com a llengua oficial al mateix nivell que el francès, tal com es va veure fa uns dies quan el president francès, Emmanuel Macron, va rebutjar l’oficialitat de la llengua corsa, el president del Parlament de la Martinica considera que “el rebuig de la demanda de suspensió de la deliberació que reconeix el crioll com a llengua oficial de la Martinica té una importància que va més enllà del simbolisme”. “Cal continuar la batalla per fer preservar la llengua criolla juntament amb el francès”, ha assenyalat Letchimy.
L’Assemblea de la Martinica va aprovar al maig un text “històric” que instava la Col·lectivitat Territorial de la Martinica a “actuar a favor del ple reconeixement del crioll com a senyal d’identitat col·lectiu com a llengua viva” i demanava el suport total del Ministeri francès d’Educació perquè l’inclogui en els programes escolars en col·laboració amb l’Acadèmia de la Martinica.
La Col·lectivitat Territorial de la Martinica ja ha començat a fer passos per estendre l’ensenyament del crioll i en crioll a les escoles i el dijous passat va aprovar un pressupost de 90.000 euros per adquirir material didàctic per a l’aprenentatge de la llengua als centres educatius. A hores d’ara, hi ha prop de 4.000 alumnes que estudien en llengua criolla, fet que suposa prop del 6% del total de 70.000 estudiants. El rectorat ha obert aquest curs 119 grups bilingües. La CTM remarca que hi ha una forta demanda de les famílies perquè els seus fills estudiïn en crioll, però no hi ha prou recursos pedagògics per satisfer-la.
El crioll de la Martinica no té l’estatus de llengua oficial, sinó “regional”, tot i que és la llengua materna de la gran majoria de la població d’aquesta illa de les Antilles, actualment un departament d’ultramar francès. Durant molts anys, el crioll, resultat del contacte del francès amb llengües africanes i del Carib, era considerada una variant inferior i no s’ensenyava a l’escola. Es va començar a introduir als centres educatius a partir dels anys 90 per millorar els resultats dels estudiants. L’any 2000 es va crear un certificat oficial d’aquesta llengua i ara s’espera que se’n generalitzi l’ensenyament a tots els centres educatius.
Foto: Reunió de la Col·lectivitat Territorial de la Martinica amb el prefecte de l’illa / @SergeLetchimy
