La justícia francesa anul·la l’oficialitat del crioll a la Martinica
El tribunal administratiu avala la suspensió de la històrica llei aprovada per l’assemblea de l’illa antillana que donava a la llengua pròpia el mateix estatus que el francès
El tribunal administratiu de Fort-de-France, a la Martinica, va anul·lar dijous la decisió del Parlament de la Martinica de fer el crioll llengua oficial d’aquesta illa de les Antilles sota administració francesa. El tribunal anul·la una decisió presa per la Col·lectivitat Territorial de Martinica (CTM) el 2023 que reconeixia la llengua criolla com a llengua oficial d’aquesta illa antillana al mateix nivell que el francès i que ja havia estat suspesa pel Tribunal Administratiu d’Apel·lació de Bordeus.
“L’ús del francès és obligatori per a les persones jurídiques de dret públic”, diu la disposició dels jutges, que afirma que la deliberació de la CTM va contra l’article 2 de la Constitució francesa, que diu que la llengua de la República és el francès, i la llei del 4 d’agost de 1994 relativa a l’ús del francès. Els magistrats afegeixen que l’anul·lació “no qüestiona el dret de tothom a utilitzar el crioll” diàriament, ni “l’estatus de llengua regional de la qual es beneficia el crioll de la Martinica”.
L’Acadèmia de la Martinica va aprovar, en la mateixa sessió en què va establir que el crioll era la llengua oficial de l’illa, una llei que establia que s’ha d’ensenyar a tots els estudiants el patrimoni cultural i històric del país i la seva llengua. La Col·lectivitat Territorial de la Martinica ja ha començat a fer passos per estendre l’ensenyament del crioll, una llengua que estudien prop de 4.000 alumnes, fet que suposa prop del 6% del total de 70.000 estudiants. El crioll de la Martinica no té l’estatus de llengua oficial, sinó “regional”, tot i que és la llengua materna de la gran majoria de la població.
