La gran majoria de catalans creu que s’ha de garantir el dret de ser atès en català
Hi ha un ampli consens a Catalunya a favor que es respectin els drets lingüístics i que s’asseguri l’aprenentatge de la llengua pròpia d’estudiants i immigrants
Cada dos per tres surten a la llum casos de discriminació lingüística contra els catalanoparlants arreu dels Països Catalans. Hi ha professionals que es neguen a atendre en català clients o usuaris de la sanitat o d’establiments comercials i, fins i tot, n’hi ha que els exigeixen que els parlin en castellà.
Aquestes actituds són rebutjades per la gran majoria dels catalans, segons es desprèn de la 3a onada de l’Òmnibus de 2023, publicada dimecres pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). En l’apartat de llengua d’aquest macrosondeig de la Generalitat de Catalunya, fet a 2.262 majors de setze anys entre el 29 de setembre i el 30 de novembre de l’any passat, un 70% dels enquestats es mostren molt d’acord (entre el 8 i el 10 en una escala del 0 al 10) amb el fet que tothom pugui ser atès en català i castellà, un percentatge que s’eleva fins al 80% si comptem el 10% que respon a aquesta pregunta amb una nota d’entre 6 i 7.
També és molt ampli el consens en la necessitat que es garanteixi que els infants dominin les dues llengües. Un 73% dels enquestats ho valoren entre el 8 i el 10 i un 10% més entre 6 i 7. Una mica més baix és el percentatge de catalans que creuen que cal reforçar l’ensenyament del català als immigrants (un 62% entre 8 i 10 i un 13% entre 6 i 7), però el desig és majoritari igualment.
Aquests percentatges varien en funció de si els enquestats tenen el català o el castellà com a llengua pròpia. En el cas dels catalanoparlants, el percentatge de ciutadans que valoren entre un 8 i un 10 la necessitat de garantir que tothom pugui ser atès en català i en castellà és d’un 82%, mentre que entre els castellanoparlants és d’un 62%. Passa el mateix amb la pregunta sobre si s’ha de garantir que els nens dominin les dues llengües (87% i 64% respectivament en la franja d’entre 8 i 10) i encara hi ha més diferència entre els qui creuen que s’ha de reforçar l’ensenyament del català als immigrants (81% els catalanoparlants i 50% els castellanoparlants).
Per tendències polítiques, més del 85% dels simpatitzants de la CUP, Junts i ERC estan totalment d’acord amb aquestes mesures de política lingüística. Per contra, una part dels simpatitzants de Ciutadans, PP i VOX no estan gens d’acord amb aquestes mesures.
Demanats sobre la presència del català en el món digital, aproximadament la meitat dels enquestats considera que la presència de la llengua pròpia a les xarxes socials, a les aplicacions mòbils, a les sèries i pel·lícules de les plataformes és adequada. En canvi, en els videojocs les opinions estan dividides: un 46% considera que és insuficient i un altre 46% que és adequada. La percepció sobre la presència del català en aquest àmbit canvia molt en funció de la llengua pròpia dels enquestats. Els qui tenen el català com a llengua pròpia són els qui més consideren que la presència del català en el món digital és insuficient. Una majoria de catalanoparlants, superior als dos terços, percep la presència del català com a insuficient. En canvi, aquesta percepció és compartida per menys d’un terç dels castellanoparlants.
Foto: La cabina del pòdcast de la Queta, a Sabadell / R. G. A.
