La Flama del Canigó contra els atacs a la llengua
El foc que encén les fogueres de Sant Joan arriba a tots els Països Catalans malgrat les agressions a la identitat i la censura
@raulgia
La Flama del Canigó ha arribat aquest diumenge als pobles i ciutats de tots els Països Catalans procedents del cim més emblemàtic de la Catalunya Nord en una revetlla de Sant Joan marcada pels atacs a la llengua, especialment virulents al País Valencià i les Illes Balears, governades per la dreta i l’extrema dreta. En algunes localitats, com Vinaròs (Baix Maestrat), l’arribada de la flama s’ha fet malgrat la censura del govern municipal.
L’arribada de la flama que encén les fogueres de Sant Joan és especial aquest any perquè en fa seixanta que va ser encesa al Museu del Castellet de Perpinyà l’any 1964. La tradició de la Flama del Canigó va néixer, però, el 1955, quan Francesc Pujada, d’Arles, al Vallespir, inspirat pel poema Canigó, de Jacint Verdaguer, va tenir la idea de fer un foc al cim d’aquesta muntanya i compartir aquella flama per encendre les fogueres de la Catalunya Nord, una pràctica que, de seguida, es va estendre a les fogueres de tots els Països Catalans.
Sota el lema “La Flama. El foc que ens agermana”, en al·lusió a la unitat dels territoris de parla catalana, la Flama ha estat repartida a més de 3.000 llocs dels Països Catalans. L’encarregada de fer el manifest aquest any al Parlament de Catalunya ha estat l’escriptora Núria Cadenes. El president de la cambra, Josep Rull, ha descrit la Flama com el “ símbol de la pàtria compartida, d’identitat i de l’esperit de germanor entre els Països Catalans” i ha fet una crida a “defensar la llengua” contra els “atacs insòlits” que pateix el català. El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, per la seva part, ha reivindicat “la fraternitat i llengua compartida amb els territoris de parla catalana”.
En l’acte al Parlament de Catalunya hi eren presents representants d’Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i de l’Obra Cultural Balear (OCB). La presidenta d’ACPV, Anna Oliver, ha qualificat l’arribada de la Flama del Canigó com “un acte de reafirmació nacional que ens recorda que som un mateix poble”.
A Mallorca, la Flama ha estat rebuda a Alaró, des d’on s’ha repartit a més de 37 municipis de l’illa. El president de l’OCB, Antoni Llabrés, ha lloat la “festa arrelada a tots els territoris de parla catalana” en un “acte d’autoafirmació” i de “compromís permanent amb la llengua catalana i la seva unitat”. “Aquesta flama simbolitza, d’una banda, la voluntat coincident de milers de parlants per mantenir ben viva, ben vigorosa, la llengua del país, i més en aquest temps que ens toca viure ara mateix, en un context social i polític, com sabeu, complicat”, ha afirmat Llabrés.
Foto: Arribada de la Flama del Canigó a Sant Pau de Segúries, al Ripollès / R. G. A.
