La Diada de la llengua

La defensa del català es converteix en el protagonista de l’Onze de Setembre

Amb els principals partits independentistes embrancats en un procés de negociació d’una eventual amnistia dels represaliats del Primer d’Octubre i el moviment desorientat sobre l’estratègia a seguir, la defensa de la llengua catalana ha acaparat el protagonisme d’aquesta Diada Nacional de Catalunya.

El govern de la Generalitat ha fet de la llengua l’eix principal de la celebració de l’11 de Setembre amb la campanya Una llengua, molts accents, la de les quatre franges vermelles sobre un fons groc en què apareixien paraules en diferents dialectes del català. També ha estat la protagonista de l’acte instituciional de la Diada a Montjuïc, que ha estat un cant a la diversitat de la llengua, amb la participació d’artistes d’arreu dels Països Catalans.

La llengua ha estat també un dels eixos centrals de la manifestació de la Diada convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que ha organitzat la marxa en quatre columnes, una per a cadascun dels quatre eixos bàsics que s’han volgut reivindicar enguany: país, llibertat, sobirania i llengua.

Des de la columna llengua, que sortia des de l’escola Proa, del barri de la Bordeta, a Barcelona, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, recorda que la llengua “sempre ha tingut protagonisme en la Diada perquè és una de les reivindicacions que hem fet sempre”. “Un dels motius fonamentals pels quals volem més autogovern és preservar la llengua”, recorda Escuder, que valora positivament el fet que aquest any “l’ANC i Òmnium Cultural hagin volgut donar-li més protagonisme fent-ne una de les quatre reivindicacions puntals de la Diada”.

El president de Plataforma per la Llengua també celebra que “el govern hagi fet més visible la llengua en la campanya institucional” i el fet que “després de molts anys que des de totes les administracions se’ns deia que tot estava molt bé”, el govern “des de fa un parell d’anys hagi reconegut que les coses no estaven bé”, tal com ja havien fet “fa uns quants anys molta gent, començant per la malaguanyada Carme Junyent i nosaltres mateixos”.  “S’estan prenent algunes mesures i esperem que siguin realment efectives i deixem enrere la minorització per assolir la normalitat, que és el que toca”, afegeix Escuder, que espera que la possible oficialitat del català a la Unió Europea sigui “un punt d’inflexió important” pel que fa al reconeixement dels drets ,lingüístics dels catalanoparlants.

La traspassada Carme Junyent ha estat una de les protagonistes de la jornada. Durant els parlaments de l’acte de l’ANC, un cop acabada la manifestació, es va recordar el seu compromís amb el català i una de les seves frases, que ha esdevingut icònica: “El futur del català depèn de tu; si tu no el parles, no el parlarà ningú més”.

El col·lectiu Mantinc el català, que va néixer inspirat per una entrevista a Junyent en què la lingüista feia una crida a mantenir el català en les converses com una de les maneres de preservar la llengua, valora “molt positivament” que la llengua hagi tingut un protagonisme especial en la Diada d’aquest any i que hagi estat l’eix central de la campanya del govern, tot i que consideren que l’executiu “ha de fer més” pel català. El col·lectiu s’ha estrenat aquest any amb una paradeta per la Diada al passeig Lluís Companys i es mostren molt satisfets de l’experiència i de la resposta dels ciutadans a la seva tasca. “Estem  despertant consciències de mantenir el català de gent que ni tan sols sap que la té”, afirma la Lídia, integrant del col·lectiu. “Som la manifestació d’aquesta preocupació col·lectiva que ja existeix en la societat”, afegeix l’Ernest.

La llengua ha pres, darrerament, un protagonisme que no s’havia donat els darrers anys de reivindicacions catalanistes. En els moments àlgids del procés cap a la independència era, més aviat, una qüestió que es volia mantenir discretament apartada de l’agenda política amb l’esperança que no contribuís a fer descarrilar el procés. Ara ha recuperat la centralitat que li pertoca.