Ja sabem anglès


El coneixement de l’idioma s’ha disparat a Catalunya gràcies a l’escola i a l’exposició a la llengua
L’anglès era, fa uns anys, el maldecap de bona part de la societat, l’assignatura pendent que tothom mirava d’aprovar, aquest any sí, a partir del setembre. Però en molts casos, els bons propòsits de primers de curs o del gener quedaven en no-res i el nivell mitjà de la població continuava sota mínims. Els darrers anys, però, el panorama s’ha capgirat i cada cop són més els catalans que se’n surten amb la llengua de Donald Trump. La millora ha estat vertiginosa i constant, tal com demostren les dades sobre el coneixement de l’idioma de l’Enquesta d’Usos de la Població (EULP) del 2018, segons les quals s’ha passat d’un 32% de la població de quinze anys en amunt que entenia l’anglès el 2008 al 45,8% actual. Pel que fa als que el saben parlar, la progressió ha estat del 26,4% al 37,5% (passant pel 31% del 2013). El saben llegir un 41,8%, contra el 27,9% del 2008; i el saben escriure un 36,5% dels enquestats, més de dotze punts percentuals més que el 2008 (24.1%).
Els especialistes consultats pel Diari de la llengua coincideixen a assenyalar dos factors principals en el salt del nivell d’anglès. D’una banda, la millora notable de l’ensenyament d’aquesta llengua i, de l’altra, la creixent exposició de la població a l’anglès gràcies, sobretot, a la tecnologia.
Per començar, la manera d’ensenyar l’idioma ja no té res a veure amb la de fa uns anys. “S’ha acabat allò del fill in the gaps (omplir els blancs). Ara les classes són molt més interactives”, explica Àngels Oliva, presidenta de l’Associació de Professors d’Anglès de Catalunya (APAC). “Abans, els materials eren molt quicos. Ara,els continguts estan centrats en els interessos dels estudiants”, afegeix.
En bona part, això és conseqüència de la millora en la formació dels professors, que ja no en tenen prou amb el CAP (Curs d’Adaptació Pedagògica) per exercir, sinó que han de cursar un màster “amb unes pràctiques prou llargues, tot i que ho podrien ser més”, comenta Oliva. “El professor d’anglès sap anglès i metodologia”, afegeix Tom Wogan, consultor dels exàmens de Cambridge, que destaca també que “cada cop més professors de secundària tenen màsters i doctorats”. Els docents, a més, treballen de forma més sistemàtica, d’acord amb les destreses del Marc Europeu Comú de Referència (MECR) per a les llengües.
La millora en la formació dels professors ha estat acompanyada d’una pressió constant de la societat a les escoles perquè ofereixin als alumnes un nivell d’anglès superior. Les escoles i els instituts -expliquen Oliva i Wogan- tenen convenis d’intercanvis lingüístics amb centres d’arreu d’Europa, els estudiants fan estades a l’estranger i la majoria de centres imparteix assignatures no lingüístiques en anglès, dins del marc del que es coneix com a Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres (AICLE).
“Cada cop hi ha més competència entre les escoles i més pressió per fer un pla d’estudis atractiu”, constata Wogan, i aquest pla d’estudis atractiu inclou l’anglès, l’ús de noves tecnologies i uns professors més formats. “Moltes escoles ja demanen un nivell C1 [equivalent a l’Advanced de Cambridge] d’anglès als professors de secundària”, diu Wogan. A això cal sumar-hi el fet que molts nens i adolescents fan classes extraescolars d’anglès.
A banda de l’ensenyament reglat i no reglat, l’anglès també s’aprèn a còpia d’estar-hi moltes hores exposat i això cada cop és més fàcil des de la irrupció d’internet, Youtube i plataformes de continguts audiovisuals com Netflix. “Els nens i els joves estan exposats a la llengua anglesa i aprendre-la ho veuen com una eina útil que té impacte sobre les oportunitats de la gent”, observa Oliva. L’anglès, doncs, és una eina de comunicació més i “els joves ja no tenen vergonya de parlar-lo” encara que no sigui prou bé, que és la forma d’aprendre’l.
Tot plegat s’ha traduït, a més d’una millora sensible en les dades de l’EULP, en un increment del nombre de persones que es presenten als exàmens de nivell més avançat de Cambridge, tal com confirma Wogan. “L’edat mitjana dels qui es presenten a l’Advanced ha baixat molt”, remarca el consultor de Cambridge English, que creu que Catalunya està deixant enrere el fracàs històric amb aquesta llengua.