Isabel-Clara Simó, compromís amb la llengua, el país i la literatura
Allau de mostres de condol arreu dels Països Catalans per la mort de l’escriptora alcoiana
L’escriptora Isabel-Clara Simó ha mort aquest dilluns a 76 anys, a Barcelona, després d’haver patit una malaltia degenerativa des de feia anys. Nascuda a Alcoi el 1943, l’autora de més d’una cinquantena d’obres, ha deixat commocionat el món de les lletres i la cultura catalanes i nombroses personalitats han expressat el seu condol per la seva mort.
Isabel-Clara Simó ha estat guardonada en nombroses ocasions per les seves obres, de narrativa la majoria, com les novel·les Històries perverses (1992, premi Crítica Serra d’Or), La salvatge (1993, Premi Sant Jordi) i Amor meva (2010, Premi Joanot Martorell) són algunes de les seves novel·les més celebrades. L’escriptora també va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, el 1999, per la Generalitat de Catalunya. El darrer gran guardó, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va arribar el 2017.
Més enllà de la dilatada trajectòria literària, Isabel-Clara Simó també es va distingir per la seva defensa de la llibertat dels Països Catalans i de la llengua catalana. Ho va fer, per exemple, des del setmanari Canigó, adreçat a tot el territori lingüístic, que va dirigir durant onze anys, després que ho fes el seu marit, Xavier Dalfó, i en el qual va introduir, de forma gradual el català, fins a fer tota la publicació en aquesta llengua. El seu compromís amb la llengua va ser distingit el 2008 amb els premis Joan Coromines que atorga la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL).
Llicenciada en Filosofia a la Universitat de València, va fer de professora de secundària a Bunyol, Figueres i Barcelona i va treballar quatre anys a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Es va implicar en política a través de Solidaritat Catalana per la Independència i va ser sempre una de les veus més decidides a l’hora de reivindicar els Països Catalans, un concepte sovint menystingut.
La mort d’Isabel-Clara Simó ha provocat una allau de mostres de condol d’arreu dels territoris de llengua catalana. El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha lamentat que “Catalunya perd una de les veus més lliures que l’han defensada”, mentre que el seu homòleg valencià, Ximo Puig, ha remarcat la seva condició de “dona de lletres, sempre compromesa, que va eixamplar la nostra literatura”.
També han lamentat la pèrdua entitats de defensa de la cultura i la llengua com la Plataforma per la Llengua, entitat de la qual era membre del Consell Consultiu; la CAL, de la qual n’era sòcia d’honor, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Òmnium Cultural, Escola Valenciana i moltes altres.
La cerimònia de comiat tindrà lloc dijous a les 12 del matí al Tanatori de les Corts, de Barcelona. La sala de vetlla s’obrirà dimecres a partir de les quatre de la tarda.