Insten el Parlament francès a reformar l’article de la Constitució que margina les llengües minoritzades
Les entitats a favor dels drets lingüístics denuncien l’ús que l’estat fa de la Carta Magna per posar traves a la normalització dels idiomes autòctons
El col·lectiu Perquè visquin les nostres llengües, que aplega les entitats en defensa de les llengües minoritzades per França, ha demanat la reforma de l’article 2 de la Constitució francesa, que estableix que el francès és la llengua de la República i que els darrers anys ha estat utilitzat pel poder judicial i polític per marginar la resta d’idiomes de l’estat.
Així ha estat en casos com el dels ajuntaments de la Catalunya Nord que van modificar el seu reglament perquè es pogués fer servir el català en els plens (amb traducció al francès), que van ser anul·lats per la justícia, o les resolucions de les assemblees de Còrsega i de la Martinica per dotar les seves llengües pròpies del mateix estatus que el francès.
En una audiència a l’intergrup parlamentari de Llengües i cultures regionals, feta el dimecres passat a l’Assemblea Nacional, el col·lectiu va constatar els “esculls tant tècnics com jurídics” que l’estat posa a “l’ensenyament i la preservació” de les llengües dites regionals. “Estem convençuts que no aconseguirem preservar les nostres llengües si no tenen un ple reconeixement, fet que passa per la revisió de l’article 2 de la Constitució”, assenyala Perquè visquin les nostres llengües.
El col·lectiu denuncia, especialment, les traves de l’estat a l’ensenyament de les llengües diferents del francès, un dret reconegut a la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals, coneguda com a Llei Molac, aprovada per l’Assemblea Nacional el 21 de maig del 2021, que diu que les “llengües regionals” han de ser ensenyades “en l`horari normal de les escoles maternals i elementals, als col·legis i als liceus” i s’ha de garantir que tots els alumnes les puguin estudiar. A l’hora de la veritat, però, el Ministeri d’Educació no garanteix prou hores d’ensenyament d’aquests idiomes ni prou mitjans materials i humans.
Les entitats en defensa de les llengües minoritzades també reclamen accions en àmbits com l’audiovisual, “on les llengües regionals estan infrarepresentades” i que s’acabi amb la prohibició de posar noms amb grafies que no existeixen en la llengua francesa com els de Fañch, Iñaki, Aña, Martí i Artús del bretó, el basc, el català i l’occità.
El col·lectiu retreu al president francès, Emmanuel Macron, que durant la inauguració, el 30 d’octubre passat, de la Ciutat internacional de la llengua francesa, un espai dedicat a la llengua de Molière al castell de Villers-Cotterêts, afirmés que volia que “les llengües regionals siguin encara més ben ensenyades i preservades i que trobin el seu lloc en l’espai públic” i, en canvi, no prengui mesures per assolir aquests objectius. “Esperem que aquestes paraules estiguin acompanyades de la signatura o la ratificació de textos internacionals que diuen això mateix”, remarca el col·lectiu Perquè visquin les nostres llengües.
Foto: Audiència del col·lectiu Perquè visquin les nostres llengües, a l’Assemblea Nacional francesa / @NosLangues
