I l’aranès, l’asturià i l’aragonès, què?

Activistes de les tres llengües i representants polítics reclamen que la diversitat lingüística al Congrés espanyol no es limiti a quatre idiomes

La nova presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, va fer dijous un anunci històric en declarar que, d’ara endavant, es podran utilitzar, amb tota normalitat, a la cambra baixa espanyola el català, el gallec i el basc. La nova doctrina, forçada pels partits independentistes catalans, juntament amb la sol·licitud del govern espanyol al Consell de la Unió Europea perquè inclogui el català, l’eusquera i el gallec en el règim lingüístic de la UE ha provocat molts aplaudiments i també la demanda d’un tracte igual per a llengües no esmentades per Armengol com l’aranès, l’asturià i l’aragonès.

En el cas de l’occità de l’Aran es dona el cas que és una llengua oficial a Catalunya, igual que el català. És per això que els seus defensors confien que també es podrà beneficiar d’un reconeixement més gran en les institucions espanyoles i europees.

Jusèp Loís Sans Socasau, expresident i membre de l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana (IEA), creu que els dos passos fets dijous, a l’Estat espanyol i a la UE, són “un avenç importantíssim”. El fet que Armengol no esmentés l’occità no creu que sigui un impediment perquè es faci servir aquesta llengua a la cambra. “Caldrà veure el redactat final”, diu Sans, que confia que “tant Junts com ERC” els han tingut “en compte”.

Aquesta legislatura hi haurà, per primer cop, un diputat aranès al Congrés dels Diputats. Es tracta del socialista Amador Marqués, que Sans creu que “no tindrà cap problema” per intervenir en occità. L’acadèmic de la IEA confia també que l’occità també es podrà utilitzar “en alguns àmbits de la Unió Europea” tal com passa al Comitè Europeu de les Regions.

L’anunci de Francina Armengol també va aixecar recels entre els activistes de llengües reconegudes als Estatuts d’Autonomia, però que no tenen l’estatus d’oficials al seu territori. Aquest és el cas de l’asturià i l’aragonès. Un dels gestos més destacats de la sessió de dijous al Congrés va ser el fet que Jorge Pueyo, diputat de la Chunta Aragonesista, que va sota el paraigua de Sumar, no aplaudís l’anunci de la presidenta de la cambra. “Va ser una sorpresa i una decepció no sentir la presidenta esmentar l’aragonès ni l’asturià. Per això vaig ser l’únic [de la bancada progressista] que no es va aixecar a  aplaudir. L’Aragó i Astúries mereixem el mateix respecte”, va escriure el conegut activista i divulgador de l’aragonès a Twitter que, en declaracions al diari Público, va explicar que parlarà en aragonès al Parlament espanyol, tal com va fer en la presa de possessió del càrrec de diputat.

A Astúries, mentrestant, l’activista i acadèmic de l’Academia de la Llingua Asturiana Inácui Galán ha qualificat, en una piulada a Twitter, de “molt bona notícia que les llengües d’Espanya puguin utilitzar-se, per fi, al Congrés” i ha reclamat que “les llengües amb protecció estatutària com l’asturià i l’aragonès es puguin utilitzar també”. Galán ha comminat el president asturià, Adrián Barbón, a “exigir aquest dret” i als diputats asturians a treballar-hi.

La diputada de Podem a la Junta General d’Asturies Covadonga Tomé ha demanat que l’asturià tingui el mateix tracte que el català, el gallec i el basc i ha acusat Barbón de no haver demostrat “capacitat i intel·ligència” per haver-ho aconseguit.