Gijón s’omple per l’oficialitat de l’asturià

Milers de persones es manifesten pel reconeixement de la llengua pròpia a l’Estatut

Milers de persones s’han manifestat aquest dissabte a Gijón a favor de l’oficialitat de l’asturià en una jornada marcada per la pluja i per l’esperança que, en la propera legislatura, es pugui elevar l’estatus de la llengua pròpia en l’Estatut d’Autonomia d’Astúries. Segons la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana, la manifestació ha aplegat prop de 30.000 persones, un nombre semblant al de la convocatòria de l’any passat.

La manifestació ha comptat amb el suport i la presència de Podemos i Izquierda Unida i hi ha acudit també algun membre del PSOE a títol personal.

La manifestació arriba més de quatre mesos després que el Parlament d’Astúries rebutgés la proposta de Podemos i Izquierda Unida de prendre en consideració el fet d’incorporar l’asturià com a llengua cooficial, juntament amb el castellà, a l’Estatut d’Autonomia. Els grups parlamentaris socialista, popular, Foro i Ciudadanos van tombar una reivindicació històrica de les entitats cíviques i culturals del Principat.

Les dades de la III Enquesta sociolingüística d’Astúries, publicada el maig del 2017, reflecteixen les ganes dels asturians que la seva llengua tingui més presència i reconeixement. Així, per exemple, vuit de cada deu ciutadans creuen que l’asturià ha de tenir un tracte institucional igual que el que tenen les altres llengües oficials de l’estat. Aquest suport és encara més gran entre els joves, tal com demostra l’estudi Los jóvenes y la lengua asturiana, del Conseyu de la Mocedá del Principáu d’Asturies i l’Academia de la Llingua Asturiana publicat el 23 d’octubre, que revela que el 86% dels enquestats entre 16 i 29 anys d’edat, hi estan a favor i el 94,2% creu que l’asturià ha de tenir la mateixa protecció jurídica i reconeixement que la resta de llengües de l’estat.

Les dades de la III Enquesta sociolingüística d’Astúries, publicada el maig del 2017, reflecteixen les ganes dels asturians que la seva llengua tingui més presència i reconeixement. Així, per exemple, vuit de cada deu ciutadans creuen que l’asturià ha de tenir un tracte institucional igual que el que tenen les altres llengües oficials de l’estat i un 88% rebutgen la idea, molt arrelada en alguns sectors històricament, que expressar-se en asturià és “parlar malament” i fer-ho en castellà “parlar bé”. Pel que fa al coneixement de l’idioma, l’estudi revela que s’ha passat d’un 12% de persones capaces de parlar-lo el 1983 al 62% del 2017, mentre que el nivell de comprensió s’ha disparat del 40% al 90%, en bona part gràcies a les prop de 250.000 persones que, des de l’any 1984, l’han estudiat a l’escola.

L’estudi Los jóvenes y la lengua asturiana, del Conseyu de la Mocedá del Principáu d’Asturies i l’Academia de la Llingua Asturiana publicat el 23 d’octubre, revela que l’oficialitat compta amb el suport d’una amplíssima majoria dels joves. El 86% dels enquestats, entre 16 i 29 anys d’edat, hi estan a favor i el 94,2% creu que l’asturià ha de tenir la mateixa protecció jurídica i reconeixement que la resta de llengües de l’estat. Pel que fa al coneixement i ús de la llengua, el 94% afirma que l’entén, però tot i que el 67,5% el parla en l’àmbit familiar, el 73,8% admet que utilitza el castellà en els contextos públics. Una gran majoria (el 82%) creu que l’asturià s’ha d’estudiar a l’escola i el 77%, que n’ha de ser la llengua vehicular juntament amb el castellà.