França s’obre a reconèixer la immersió lingüística
El Ministeri d’Educació admet que hi pot haver ensenyament bilingüe amb mètode immersiu
R.G.A.
Alguna cosa s’està movent a l’Estat francès pel que fa a la immersió lingüística en català i en altres llengües després del cop que va suposar la resolució del Consell Constitucional del maig passat, que prohibia aquesta modalitat educativa en considerar que és contrària a la Carta Magna. El diputat Yannick Kerlogot, coautor de l’informe sobre les “llengües regionals” que es va lliurar al primer ministre, Jean Castex, va revelar dimecres que el Ministeri d’Educació prepara una circular en què es reconeix la possibilitat de dur a terme un ensenyament bilingüe amb mètode immersiu, un fet que, segons el legislador, és un “avenç històric”.
La circular, destinada a aclarir quines modalitats es poden fer servir per ensenyar les llengües pròpies del territori diferents del francès, deixa -segons Kerlogot- en mans de les escoles el temps que dediquen a cada llengua sempre que els alumnes dominin els dos idiomes. Pel diputat, es tracta d’una fita “inèdita, voluntarista i constructiva consistent a no oposar mai el francès i les llengües regionals”.
L’entusiasme del diputat de La República En Marxa (LREM) contrasta amb la prudència de les escoles immersives, aplegades en la xarxa Eskolim, que dimecres van tenir una reunió amb el Ministeri d’Educació. La directora de la Bressola, Eva Bertrana, explica que durant la trobada van “poder debatre i aportar esmenes a la proposta de circular en un bon ambient de treball” i que esperen “el nou projecte per veure de quina manera s’ha tingut en compte amb les esmenes”. Bertrana no descarta que s’hagi de fer una altra sessió de treball abans de validar la circular.
Yann Uguen, president de la xarxa d’escoles bretones Diwan, afirmava en declaracions recollides pel diari Ouest France, que tot i que el text “no sembla posar en qüestió” els mètodes de Diwan, està “inquiet” per la supressió d’“aspectes relatius a l’ensenyament secundari” i pel fet que no hi ha “cap referència a la possibilitat de fer la prova del Brevet [una prova que es fa al final de la secundària] i les del batxillerat en llengua regional”.
L’impulsor de la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals aprovada l’abril passat a l’Assemblea Nacional, Paul Molac, reconeix “un canvi de to” i “la bona voluntat del primer ministre”, però recorda que una circular “és el més feble dins de l’ordenament jurídic i assenyala que la solució és canviar l’article 2 de la Constitució francesa, que diu que “la llengua de la República és el francès”.
