França retalla el nombre de professors de llengües minoritzades
Entitats i polítics denuncien que no es compleix la llei de plurilingüisme aprovada el 2021
Les organitzacions educatives de les diferents llengües minoritzades per França han llançat un crit d’alerta sobre la manca de places de professors per dur a terme la seva tasca i complir amb la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals aprovada el 2021 a l’Assemblea Nacional. La Federació per a les llengües regionals a l’ensenyament públic (FLAREP), de la qual forma part l’Associació per a l’Ensenyament del Català (Aplec), ha exigit al govern de l’Estat més places de professors de les llengües diferents del francès i que es posin els mitjans necessaris per complir amb l’anomenada llei Molac, que estableix la generalització de l’oferta de l’ensenyament en les anomenades “llengües regionals”.
Segons la FLAREP, el 2023 només s’han ofert divuit places d’oposicions per al Certificat d’Aptitud del Professorat d’Ensenyament de Segon grau de català (CAPES) per a cinquanta departaments i una quinzena de llengües. Es tracta, avisa l’entitat, d’“un nombre de llocs d’ensenyants de llengua regional insuficient per complir els objectius fixats per la llei”.
La coordinadora s’han reunit amb representants dels ministeris d’Educació i Cultura a qui, a banda de reclamar més places de docents, ha demanat també la presència de les llengües minoritzades als programes de les ràdios i televisions públiques i la publicació anual d’un informe sobre la situació d’aquests idiomes tal com es fa amb el francès.
La Delegació General de la Llengua Francesa i les llengües de França (DGLFLF), que s’encarrega de coordinar-se amb el Consell nacional de les llengües i cultures regionals, creat per l’exprimer ministre Jean Castex, va assegurar a la FLAREP que està en converses amb el gabinet de la primera ministra per proposar-li mesures concretes per desplegar una política interministerial a favor de les llengües “regionals”.
Les entitats, però, no se’n refien. El col·lectiu Perquè visquin les nostres llengües va advertir el mes passat que l’augment de pressupost del 2023 del Ministeri de Cultura, destinat a compensar els efectes de la inflació, no afecta les partides per a la promoció de les llengües de la República i denuncia la “paradoxa que l’Estat francès defensi el lloc del francès i del plurilingüisme al món mentre promou un monolingüisme anacrònic al seu territori”.
També en el terreny polític s’ha multiplicat la pressió perquè es compleixi el que estableix la històrica llei de llengües del 2021, mutilada després pel Consell Constitucional. Quinze diputats de la Bretanya, entre els quals Paul Molac, redactor de la norma, han fet arribar una queixa formal al ministre d’Educació, Pap Ndiaye, en què lamenten la manca de places de professors de bretó. Per al 2023, de moment, només n’hi ha previstes tres, un nombre més baix que el de la mitjana dels deu darrers anys.
