França fa un pas “històric” en el reconeixement del català
L’Assemblea Nacional aprova la llei que avala la immersió en “llengües regionals”
L’Assemblea Nacional Francesa ha aprovat, de forma definitiva, aquest dijous la Llei de Protecció patrimonial i promoció de les llengües regionals, una norma qualificada pels seus impulsors d’“històrica”, que dona suport a l’ensenyament en llengües diferents del francès, entre les quals el català, i avala la immersió lingüística.
La llei, aprovada amb 247 vots a favor i 76 en contra, reconeix el dret de rebre l’ensenyament en la llengua pròpia, la retolació bilingüe o grafies que no existeixen en la llengua francesa com els accents de noms en català com Lluís i Núria, i la ñ pròpia del bretó, objecte d’una gran polèmica per les dificultats que va tenir una família bretona per posar al seu fill el nom de Fañch.
Amb la norma aprovada, els ajuntaments tenen via lliure per finançar les escoles bilingües o immersives, incloses les privades (com la Bressola) allà on no n’hi hagi de públiques que ofereixin aquest model. Aquest és un aspecte que el ministre d’Educació, Jean-Michel Blanquer, considera que va contra l’article 2 de a Constitució francesa que estableix que la llengua de la República és el francès.
Paul Molac, el diputat bretó impulsor de la llei, recorda que els resultats en francès dels alumnes de les escoles immersives “són superiors a la mitjana”. Molac, que amb la seva iniciativa ha aconseguit capgirar l’estat d’opinió pel que fa a les llengües minoritzades per França, ha qualificat l’aprovació de la norma de “victòria col·lectiva” aconseguida gràcies a “suports de diversos grups parlamentaris” i del moviment “associatiu”.
El text de Molac va passar, en primer lloc, per la cambra baixa francesa, on va ser objecte d’una retallada considerable, especialment en matèria d’ensenyament. En el seu pas pel Senat, el desembre passat, va recuperar els articles relatius a l’educació i, contra el que molts pensaven fa només uns mesos, els ha preservat en la votació definitiva a l’Assemblea Nacional. La clau ha estat el suport que la norma ha rebut de diputats de territoris com la Catalunya Nord, el País Basc, Occitània i la Bretanya, que han votat en contra de les tesis del govern d’Emmanuel Macron.
Organitzacions i entitats nord-catalanes com la Bressola s’han felicitat per l’aprovació d’aquesta llei que, per la Plataforma per la Llengua, suposa un “pas endavant sense precedents pel reconeixement del català i les altres llengües del territori francès”. L’entitat remarca, en una piulada a Twitter, que els nord-catalans tindran “dret a l’ensenyament en català: immersiu, bilingüe o opcional, al seu municipi o en un de proper”. “És el text legal sobre llengües més important votat a França després de la Llei Deixonne de 1951. Pensem que aquest ha de ser un pas per revertir la situació de pèrdua de parlants a la Catalunya del Nord, però també en altres territoris de l’Estat francès”, afegeix.
