Espanya imposa el castellà en 38 noves normes
La Plataforma per la Llengua denuncia el menysteniment de l’Estat als altres idiomes
La Plataforma per la Llengua ha denunciat l’aprovació, durant el segon trimestre d’aquest any, de 38 noves normes que “imposen el castellà”, tant a l’àmbit privat com a l’administració. L’entitat explica que en aquest període s’han aprovat “fins a setze noves normatives que imposen l’ús del castellà a les empreses privades i algunes d’addicionals que estableixen l’obligació de les administracions d’emprar aquesta llengua en actuacions relacionades amb les empreses i el mercat”.
Aquest fet -remarca la Plataforma per la Llengua, contradiu els missatges de “partits, organitzacions i mitjans de comunicació identificats amb el nacionalisme espanyol” segons els quals “l’ús del castellà en el sector privat respon únicament a eleccions individuals i lliures, relacionades amb l’economia i el lliure mercat” i demostren, en canvi, que “el castellà és una llengua molt regulada”.
La Plataforma per la Llengua posa com a exemple una ordre del Ministeri d’Indústria (Ordre ICT/677/2019) que regula la concessió de subvencions per a la sol·licitud de patents i estableix un sistema de subvencions públiques de la traducció de les sol·licituds de les patents europees, internacionals i d’altres estats. Amb aquesta norma, si un usuari té els documents de la patent en castellà i necessita presentar-los a oficines d’altres estats o de la Unió Europea, l’Estat li paga la traducció, però si té els documents en català i necessita presentar-lo en oficines de l’Estat, els ha de traduir ell i assumir-ne el cost.
Un altre exemple de privilegi per al castellà és el Reial Decret 239/2019, aprovat a l’abril, que obliga els patrons de vaixells de pesca-turisme a proporcionar als turistes informació en castellà i en anglès sobre la nau i recomanacions sobre les mesures de seguretat i les condicions en què es realitzarà l’activitat.
L’Estat continua, a més, menystenint les “llengües cooficials” a l’admninistració espanyola, tal com succeeix amb un conveni col·lectiu per al personal laboral de l’Administració general de l’Estat que estableix que el coneixement de les llengües oficials diferents del castellà serà un mèrit per al personal laboral de l’administració que aspiri a treballar en els territoris en què aquests idiomes són la llengua pròpia, un mèrit que es valorarà amb un punt addicional i no un requisit com ho és el castellà.
