Espanya deixa sense resoldre l’oficialitat del català a la UE
La presidència belga dels 27 entomarà la qüestió, que crea resistències entre els estats membre
El català no es convertirà en una nova llengua oficial de la Unió Europea, si més no, durant la presidència de torn espanyola dels 27. El compromís de l’executiu espanyol d’assolir aquesta fita per al català, el gallec i el basc a canvi del suport a la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern dels partits independentistes catalans ha quedat embarrancat.
El PSOE resta importància a la qüestió i diu que el tema continua ben viu, tot i que ara n’entomarà la direcció Bèlgica, proper estat a presidir la UE. Entitats com Plataforma per la Llengua retreu al govern espanyol que no s’hi ha esforçat prou i el líder de Junts, Carles Puigdemont, que havia fet bandera de “cobrar per avançat” el suport al PSOE, assegura que la culpa és del PP.
En tot cas, l’afer continua pendent després que aquest dimarts els representants añ Consell General d’Afers de la UE han ventilat la qüestió en vint minuts, segons han explicat fonts diplomàtiques a l’agència Efe, i no han pres cap decisió perquè encara hi ha moltes reticències a la incorporació de tres llengües més en la llista d’idiomes oficials de les institucions europees.
Alguns dels països més refractaris a l’oficialitat del català, el gallec i el basc addueixen raons pressupostàries, un argument que el govern espanyol ha mirat de desactivar en comprometre’s a fer-se càrrec del cost, que una estimació preliminar de la Comissió Europea calcula en 132 milions d’euros, 44 dels quals correspondrien al català.
Tampoc no entenen els 27 la pressa sobtada del govern espanyol per millorar l’estatus de tres llengües que, fins fa quatre dies, no es podien parlar amb normalitat al Congrés dels Diputats. Davant la possible por d’alguns estats d’un eventual efecte contagi, el govern espanyol ha insistit a dir els darrers dies que l’oficialitat de català, gallec i basc no crearà precedents perquè el cas de l’Estat espanyol és únic, ja que aquestes tres llengües són oficials als seus territoris i idiomes de treball al Parlametn estatal. El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha recordat, a més, que el català té més de deu milions de parlants, més que altres llengües oficials a la UE.
El secretari d’Estat espanyol per la UE, Pascual Navarro, assegura que ha mantingut converses amb Bèlgica per garantir que el projecte no cau en l’oblit durant la presidència belga dels 27, tal com ha fet també el goverm de la Generalitat de Catalunya. La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, ha anunciat que el govern intensificarà la tramesa d’informació a les institucions europees i a tots els estats membres de la UE, tal com ha estat fent els darrers mesos, per aclarir el tema dels costos econòmics.
El líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha admès, en una piulada a la xarxa X, l’“incompliment” del govern espanyol de fer oficial el català durant la seva presidència de torn de la UE, però n’ha atribuït la responsabilitat “a l’ofensiva del Partit Popular” contra el català. Puigdemont afirma, però, que el fet que encara no s’hagi aprovat l’oficialitat del català “no significa que les opcions d’assolir-ho hagin desaparegut”.
Plataforma per la Llengua, en canvi, és molt contundent amb el govern espanyol i sosté que “no ha fet tot el que estava a les seves mans” per fer possible l’oficialitat del català, ja que l’executiu de Pedro Sánchez “tenia temps per fer prendre una decisió als estats de la UE durant la seva presidència, ja que tota la informació sol·licitada per alguns països ja era damunt la taula durant la darrera reunió i es tracta d’una reforma d’un reglament d’únicament vuit articles”.
En qualsevol cas, l’entitat ha anunciat que continuarà fent campanya les properes setmanes per fer arribar els arguments de l’informe jurídic internacional que va encarregar i que demostra la legalitat de l’oficialitat del català a la UE, a tots els estats membres i als serveis legals del Consell.
Foto: Conferència de premsa posterior al Consell d’Afers Generals de la Unió Europea, dimarts a Brussel·les / Consell Europeu
