Escola Valenciana presenta al·legacions a la reforma de la Llei de Plurilingüisme
L’entitat considera que l’avantprojecte és il·legal i priva els castellanoparlants del dret d’aprendre valencià
Escola Valenciana ha presentat aquest cap de setmana una bateria d’al·legacions a l’avantprojecte de reforma de la Llei de Plurilingüisme, inclòs dins la llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat per a 2024.
El moviment de l’entitat arriba després que el govern valencià hagi introduït un canvi a la Llei de Plurilingüisme mitjançant la Llei d’Acompanyament del 2024 per eximir els alumnes de les zones de predomini lingüístic castellà de l’ensenyament en valencià a partir del curs vinent. La modificació del text suspèn diversos articles de la llei com el que obliga a impartir un mínim d’un 25% de les hores lectives a matèries en valencià i almenys una assignatura no lingüística en la llengua pròpia del País Valencià
La modificació entrarà en vigor el curs 2024/2025 perquè el curs ja ha començat i per aplicar els nous criteris caldria canviar el material didàctic dels centres educatius. El canvi afectarà la zona delimitada per la Llei d’Usos i Ensenyament del Valencià de 1983, que inclou 144 municipis.
Escola Valenciana considera aquesta modificació suposa una discriminació dels alumnes castellanoparlants, ja que, segons la seva presidenta, Alexandra Usó, “el coneixement del valencià comporta més oportunitats en l’àmbit acadèmic, laboral, social i cultural”. “Negar el coneixement d’una llengua oficial a una part de l’alumnat valencià suposa una desigualtat perquè aquest alumnat no comptarà amb les mateixes capacitats i habilitats que la resta”. A més, es tracta d’una discriminació que “minvarà la seua llibertat per a la mobilitat i inserció laboral”, afirma Usó.
Escola Valenciana considera que es tracta d’una reforma “inconstitucional”, que també contravé la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), així com l’Estatut d’Autonomia. A més, el contingut d’aquesta disposició, inèdita en els quaranta anys d’autogovern valencià, “suposa una suspensió de vigència legal asimètrica o un règim jurídic territorialment diferenciat, dins de l’àmbit on s’estén la competència d’un mateix subjecte polític i administratiu com són la Comunitat Valenciana i la Generalitat Valenciana, respectivament, i ho és en un servei públic fonamental i un dret fonamental reconegut en la Constitució com és l’Educació (article 27 CE)”. Per l’entitat, l’article 84 de l’avantprojecte de llei “també resultaria contrari al principi constitucional d’igualtat, ja que la Constitució Espanyola, proclama com a principi superior, bàsic i capçalera de tots els drets i llibertats: la igualtat de tots els ciutadans davant la llei”. Aquest principi es trencaria perquè “els drets i obligacions de qui residisca en municipis de predomini lingüístic oficial castellà seran diferents dels de qui residisca en els municipis de predomini lingüístic oficial valencià”.
Si la reforma de la Llei de Plurilingüisme tira endavant, els estudiants de les zones de predomini lingüístic castellà podrien rebre la totalitat de l’ensenyament en aquesta llengua (ni tan sols rebrien l’assignatura de valencià, perquè l’exempció continua vigent), mentre que els estudiants de la zona de predomini lingüístic valencià no podrien rebre l’ensenyament completament en valencià perquè a banda de l’assignatura de castellà (de la que no hi ha possibilitat legal de quedar exempts), estarien obligats a cursar un 25 % de les matèries en castellà.
Escola Valenciana considera aquest fet greu, ja que a l’Estatut d’Autonomia es reconeix el valencià com a “llengua pròpia” i “oficial” del País Valencià, “igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat”. Així mateix, reconeix el “dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià”, i prescriu que “Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua” i que “s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”.
L’entitat denuncia que la modificació de la Llei de Plurilingüisme “és una mesura únicament política i que no està basada en cap criteri pedagògic, ni lingüístic”. Escola Valenciana remet a l’informe de les Unitats per a l’Educació Multilingüe (UEM) de les universitats de València, d’Alacant i Jaume I de Castelló que remarquen, entre altres coses, que “l’adquisició del valencià per part dels alumnes de la zona castellanoparlant es planteja com a dret i com a oportunitat, i com una manera evitar la discriminació que suposa per a l’alumnat d’aquest territori el seu bandejament del sistema valencià d’educació plurilingüe i intercultural”.
Els acadèmics sostenen que “el model lingüístic educatiu valencià s’ha de proposar que en acabar l’Educació Primària, l’alumnat dels territoris de predomini lingüístic castellà posseïsca una competència bàsica per tal de poder continuar els estudis de secundària i universitaris en situació d’igualtat amb l’alumnat dels territoris de predomini lingüístic valencià”. A més, han de poder “exercir com a ciutadans valencians en qualsevol de les llengües oficials, sense haver d’imposar als altres l’obligació de canviar de llengua perquè no els entenen”.
Escola Valenciana remarca que “la disposició atorga als consells escolars i als titulars de centres privats unes competències que no estan reconegudes per la normativa pròpia que regula els centres educatius i els òrgans de representació dels consells”, per la qual cosa veu “contrari a la llei” el que preveu l’article 84.
L’entitat recorda que “parlar únicament de la llibertat d’elecció de mares i pares confronta amb la igualtat d’oportunitat de l’alumnat i la seua llibertat futura”. També cal remarcar que “aprendre una segona llengua des de la infantesa proporciona ferramentes cognitives per a aprendre més llengües al futur, això està demostrat científicament des de fa dècades”.
