Es quintuplica el nombre de queixes lingüístiques que ha rebut Plataforma per la Llengua els darrers vuit anys
L’hostaleria i la restauració són els àmbits que més reclamacions generen en el sector privat i l’atenció sanitària en el públic
El nombre de queixes per discriminació lingüística que ha rebut Plataforma per la Llengua s’ha gairebé quintuplicat els darrers vuit anys, segons ha informat l’entitat aquest dijous en la presentació de l’Informe de queixes lingüístiques de 2023, el darrer d’una sèrie d’informes anuals que l’entitat elabora a partir de la informació recollida pel seu servei d’atenció i assessorament de la ciutadania.
L’augment en el nombre de queixes lingüístiques posades en coneixement de Plataforma per la Llengua entre el 2016 i el 2023 ha estat del 489,4%. Si el 2016 l’entitat va gestionar-ne 395, el 2023 en van ser 2.328. En relació amb el 2022 (2.145 queixes), l’increment va ser del 8,53 %. L’entitat atribueix l’augment tan destacat en el nombre de queixes pel fet que Plataforma per la Llengua s’ha anat fent gradualment més coneguda i perquè la consciència que el català es troba en una emergència lingüística també s’ha consolidat entre la població.
Per sectors, el privat genera al voltant de dos terços de les queixes. El 2023 la proporció va ser del 63 %. Dins del sector privat, l’hostaleria i la restauració va ser el sector econòmic que més queixes va generar (320), circumstància que es repeteix al llarg dels anys.
Dins del sector públic, al llarg dels darrers anys han augmentat molt les queixes vinculades a les administracions autonòmiques, especialment a causa del descontentament amb l’atenció rebuda als serveis sanitaris. Entre 2019 i 2023, les queixes autonòmiques van incrementar-se en un 366,7 %, mentre que les estatals van fer-ho en un 100 %. El 2023, les queixes pels serveis sanitaris públics representaven quatre de cada deu queixes autonòmiques (el 38,2 %).
També es repeteix cada any que l’atenció oral és l’àmbit que genera més queixes. El 2023 va ser el motiu del 33,6 % de les queixes. Els cartells, la retolació i la informació exposada al públic van produir el 17,3 % de les queixes; els webs i serveis en línia el 10 %, la formació el 8,5 % i l’atenció escrita el 8 %. El 22,6 % restant afectava àmbits com la documentació oficial, com ara els contractes, tiquets i factures, la publicitat, la megafonia, els mitjans de comunicació, l’audiovisual i el cinema, la toponímia, l’etiquetatge i les instruccions.
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya és l’àmbit del sector públic que més queixes ha generat els darrers anys. El 2023 va generar més d’una de cada deu queixes, el 12,8 %. Per darrere van quedar l’Ajuntament de Barcelona, RENFE i Adif, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la policia estatal, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Transports Metropolitans de Barcelona, la Universitat de Barcelona (UB), el poder judicial espanyol, l’Agència Tributària estatal i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Es tracta d’institucions habituals en els rànquings de queixes gestionades per Plataforma per la Llengua. Amb tot, les universitats van generar el 2023 menys queixes que en els anys anteriors, en bona part perquè van posar en marxa sistemes interns per canalitzar el descontentament lingüístic.
Cal tenir en compte que Catalunya està sobrerepresentada en la generació de queixes. Aquest territori genera al voltant de nou de cada deu queixes cada any. Tot i que el 2023 la població de Catalunya (sense l’Aran, comarca occitanòfona) era només el 55,1 % de la del domini lingüístic, les queixes de les comarques catalanòfones de Catalunya representaven el 91,6 % del total.
Pel que fa al sector privat, el 2023 Caixabank i la seva asseguradora SegurCaixa / Adeslas van ser les entitats més generadores de queixes, amb un total de 52. Van ser seguides pel grup hospitalari Quirón (33), TripAdvisor (26), Naturgy, Decathlon, Google, Movistar, Endesa i Energía XXI, Veritas, Ikea, Leroy Merlin i el Banc Sabadell. TripAdvisor havia estat durant molts anys l’empresa més generadora de queixes, per la seva negativa a acceptar comentaris en català a la seva plataforma de reserva i valoració d’establiments i el 2023 va mantenir-se molt amunt en la classificació. El Grup Quirón va irrompre al rànquing el 2021, quan va ser cinquena. El 2022 va assolir la segona posició i el 2023 la va conservar.
Foto: El sector de la restauració és un dels que més queixes lingüístiques genera / Pixabay
