Entitats pel català per triar i remenar

La llengua viu una situació delicada però hi ha mil maneres de defensar-la

TV3 ha emès aquest diumenge un ‘30 minuts’ dedicat a la situació del català, un documental que ha deixat molts catalanoparlants amb un regust de boca agredolç, en el millor dels casos, per la inquietant salut de la llengua. Les xarxes socials van plenes de laments i temors per la supervivència del català, però hi ha poques propostes per millorar la situació de la llengua, que si bé és cert que està en una situació delicada, també ho és que poques causes com la del català tenen tanta gent i tantes entitats al darrere per defensar-la.

El Diari de la llengua, des del seu naixement, ha tingut l’ocasió de conèixer, de primera mà, un gran nombre d’iniciatives a favor del català i d’explicar-les als lectors. Per això, des d’aquest mitjà volem animar els catalanoparlants amoïnats per la situació de la llengua a deixar de llepar-se les ferides i passar a l’acció donant un cop de mà a alguna de les moltes entitats que treballen per la causa.

Comencem per la Plataforma per la llengua, organització no governamental que, des de fa 25 anys, treballa per promoure el català a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, l’Alguer i arreu del territori. Els darrers anys s’ha distingit per les seves accions reivindicatives a favor de l’ús de la llengua, amb un èmfasi especial en els àmbits on el català hi té una presència més escassa, i en les nombroses denúncies per discriminació lingüística.

La Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) treballa, des del 1996, per la normalització del català a tot el territori. És l’organitzadora del Correllengua, que comença el 6 de juliol a Llançà (Alt Empordà) i que aquest any està dedicat a l’escriptor Pere Calders. A la CAL, entre altres coses, es pot participar en un gran nombre de grups de conversa de diferents nivells per estendre i millorar l’ús del català.

Una de les maneres més útils i gratificants de promoure l’ús del català és a través del Voluntariat per la llengua (VxL), que des del seu naixement ja ha format més de 130.000 parelles lingüístiques en què un voluntari ensenya català a un aprenent de forma distesa. El programa es duu a terme des dels centres de normalització lingüística i entitats privades i es pot fer de manera virtual i trobar la parella a través de l’aplicació Apparella’t de la Plataforma per la Llengua.

A cada territori de parla catalana hi ha múltiples entitats que treballen per la llengua i que necessiten mans i recursos per dur a terme la seva tasca. La més coneguda de la Catalunya Nord és la xarxa d’escoles immersives en català de la Bressola, que compta amb el suport dels Amics de la Bressola, que difonen la seva tasca a tots els Països Catalans. Al País Valencià, la punta de llança de la lluita a favor de l’escola en català és Escola Valenciana, que fa dècades que treballa en un entorn polític sovint molt advers.

A l’extrem occidental dels territoris de parla catalana, a l’Alguer, la Plataforma per la Llengua hi té una delegació molt activa i a Elx, el Tempir, recentment guardonada amb la Creu de Sant Jordi, duu a terme una tasca incansable a favor de la llengua, especialment al sud del País Valencià.

També hi ha grans entitats socioculturals com Associació Cultural del País Valencià (ACPV), Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear (OCB) que tenen entre els seus principals objectius la promoció de la llengua i plataformes com Enllaçats per la llengua i la Federació d’Organitzacions de la Llengua Catalana (FOLC), que vetllen per la coordinació de les entitats de tots els territoris de llengua catalana.

La llengua no es defensa només al territori. La globalització i les noves tecnologies sovint fan que el català perdi presència, especialment entre els joves. En plataformes de continguts audiovisuals com Netflix, YouTube i al cinema és gairebé residual, amb honroses excepcions com Filmin.cat, un grapat de sales de cinema i els youtubers aplegats en la plataforma Youtubers.cat, però a la xarxa, en webs com la Viquipèdia, la llengua té una vitalitat molt superior a la que li correspondria pel nombre de parlants. I tot gràcies a la feinada dels voluntaris d’Amical Wikimedia i de Softcatalà, que, de mica en mica, fan que el català s’incorpori en un nombre més gran de dispositius, aplicacions i webs.

Tot això és només un petit tast d’entitats que treballen per la llengua. N’hi ha moltíssimes més i el Diari de la llengua anima els lectors a afegir-les a la llista i a indignar-se, si cal, pels descuits flagrants que hi hagi hagut. La qüestió és convertir tota l’energia dels laments per la situació del català en força per revertir la situació.

I, finalment, un últim consell: Si voleu estar informats de les notícies més rellevants de la llengua catalana, seguiu el Diari de la llengua a través del nostre web, subscriviu-vos-hi (és gratuït), seguiu-lo a Twitter o Facebook i recomaneu-lo a tothom qui estigui interessat en el català i les llengües minoritzades.