“Ens veurem al carrer i als tribunals davant l’envestida del govern Prohens”

Entrevista a Antoni Llabrés, president de l’Obra Cultural Balear (OCB)

Antoni Llabrés ha estat elegit recentment president de l’Obra Cultural Balear (OCB) amb un nombre rècord de vots. El nou màxim responsable de l’entitat analitza amb el Diari de la llengua la situació del català en un context polític molt hostil.

Heu arribat a la presidència de l’OCB  en un moment molt convuls.

Sí, efectivament, ens trobam en un context polític especialment hostil cap a les Illes Balears perquè aquests mesos de govern autonòmic del PP, amb el suport extern de Vox, ens retrotrauen a la legislatura 2011-2015 del govern Bauzá i s’estan convertint en un segon quadrienni negre.

Vau ser escollit amb un nombre rècord de vots. Com ho interpreteu?

Nosaltres interpretam aquest aval del soci de l’Obra Cultural Balear amb un participació que, certament, va ser massiva i va marcar un rècord històric, perquè la nostra massa social és molt conscient d’aquest moment de dificultats que vivim i considera que s’ha d’estalonar el nou equip de feina que ara comença per poder tenir una entitat de referència més enfortida, més activa i més mobilitzada que mai.

Parleu del quadrienni negre de Bauzá. Llavors hi va haver una reacció molt forta d’oposició amb una vaga de docents històrica. Espereu que hi hagi una reacció semblant?

Crec que vivim moments històrics molt diferents. La societat de les Illes Balears ha canviat aquests anys, bàsicament per una allau migratòria incessant, que ha fet que la comunitat lingüística de catalanoparlants percentualment, tot i haver-se mantingut en nombre de parlants, hagi disminuït. D’altra banda, els claustres de professors d’aquell moment no coincideixen amb els d’ara perquè hi ha tota una sèrie de promocions de professorat  que s’ha jubilat. Per tant, aquelles primeres promocions, compromeses amb la llengua catalana, que van posar en marxa el sistema educatiu i el model lingüístic vigent, ja no hi són i les noves fornades de mestres que surten de les universitats no tenen el grau de compromís que tenien generacions anteriors. Per tant, la capacitat de mobilització pot diferir. També hi ha un tercer factor que ens diferencia de l’envestida d’aquell moment i és que la reacció que es va produir a través de la marea verda i de la macromanifestació que hi va haver a Palma l’any 2013 no era únicament pel problema lingüístic, sinó per un malestar del professorat per moltes altres raons vinculades a les seves condicions laborals, que van propiciar aquell moviment que va tenir tanta força.

De moment, hi ha una mobilització important dels mestres.

En aquests moments hi ha una part de la societat  més compromesa, més sensibilitzada amb aquests valors de llengua, cultura i país, que ha començat a reaccionar. I, per exemple, a la campanya que ha avalat l’Obra Cultural Balear de “La llengua no es toca”, s’hi han afegit ja més de 200 centres docents, més de 200 claustres de professors, que han manifestat el seu rebuig a aquest pla de segregació lingüística del conseller d’Educació que tenim damunt de la taula i que amenaça de dinamitar el que ha estat el model lingüístic educatiu, consensuat, que va impulsar, en el seu moment, un govern del Partit Popular i que ha funcionat raonablement bé al llarg d’aquests darrers 25-26 anys.

Allà on no arriba l’administració hi haurà d’arribar la societat civil organitzada

Podran tirar endavant aquest pla?

Bé, aquest pla té possibilitats reals de tirar endavant des del moment en què el govern i el conseller d’Educació en particular, s’hi han mostrat determinat des dels acords de governabilitat que varen signar amb Vox i en contra de tota la comunitat educativa. Vull recordar que aquest acord amb Vox va més enllà del que el Partit Popular tenia previst en el seu programa electoral. D’alguna manera, el PP està cometent un frau al seu electorat perquè està pagant un peatge a canvi dels vots de Vox per mantenir-se en el poder que no havia avalat els votants del Partit Popular. Només havien avalat aquesta mesura i d’altres el 13% que va votar l’extrema dreta en aquell moment. El Partit Popular està complint tots aquells presagis negres que vèiem que amenaçaven la llengua catalana fa uns mesos quan es varen signar aquests acords. Va començar amb la supressió de l’exigència del català a la sanitat pública.

L’OCB ha denunciat molts cops aquesta mesura.

Aquesta va ser la primera mesura regressiva que va introduir. El PP està complint també amb el capgirament dels usos lingüístics institucionals, com per exemple al Parlament o a alguns ajuntaments com el de Calvià i el de Palma, i en el sistema educatiu. L’extrema dreta de Vox té una obsessió cap a la llengua catalana, té com a principal punt de referència l’aniquilació de la llengua catalana i el Partit Popular està disposat a pagar el preu que sigui, per elevat que sigui, per mantenir-se en el poder.

Les entitats com l’OCB haureu de fer una mica el paper que li tocaria a l’administració després que s’hagi suprimit l’Oficina de Drets Lingüístics i altres organismes que haurien de vetllar per la llengua?

Sí, és així. Allà on no arriba l’administració, en aquest cas per omissió, hi haurà d’arribar la societat civil organitzada i l’Obra Cultural Balear és a punt d’activar la seva pròpia oficina de drets lingüístics per intentar donar suport als catalanoparlants que volen exercir els seus drets lingüístics i veuen com són vulnerats freqüentment en la seva interacció amb l’administració pública o en la seva interacció en el sector privat. La supressió de l’Oficina de Drets Lingüístics és un punt que no tenia el Partit Popular en el seu programa, ha estat també una concessió a Vox. L’Oficina de Drets Lingüístics havia funcionat molt bé aquests dos anys i escaig, i en canvi, volen posar en marxa una comissaria d’imposició del castellà i de persecució del català amb el nom cínic d’Oficina per a la garantia de la llibertat lingüística, que deixaran en mans de Vox. És un acte d’una gran irresponsabilitat per part del Partit Popular posar en mans de Vox aquesta escopeta carregada contra el català.

L’OCB, abans que es concretés el pacte entre PP i Vox, va insistir molt als altres partits que facilitessin un govern del PP que no depengués de Vox.

Nosaltres vàrem ser els primers o dels primers que vàrem intuir els perills que hi hauria per a la llengua catalana i la cultura de les Illes Balears en cas de conformar-se aquest acord de governabilitat que permetia que Vox passés a condicionar les polítiques públiques, entre els quals, òbviament, la lingüísticocultural. Per això vàrem proposar als partits de l’oposició que oferissin vuit abstencions d’entre els seus diputats, que eren les necessàries perquè Marga Prohens, la candidata en aquell moment, pogués arribar a la presidència del govern sense dependre de Vox. Nosaltres crèiem que s’havia de fer aquest cordó sanitari a l’extrema dreta, com es fa sovint en altres estats europeus de tradició democràtica, com Alemanya, però la nostra proposta no va tenir èxit. Tampoc el Partit Popular estava per la tasca d’explorar aquestes possibilitats alternatives a quedar segrestat i en mans de l’extrema dreta.

Quines altres accions teniu previst dur a terme en matèria de llengua en aquest nou mandat?

Vull fer una consideració que em sembla que és bàsica. La política lingüística a favor de la llengua catalana per part dels poders públics no és opcional. Tenen una obligació estatutària, article 4.3 de l’Estatut, i legal, Llei de normalització lingüística, d’impulsar, promocionar, normalitzar la llengua catalana a les Illes Balears. Els poders públics hi estan obligats, al marge de quina força política hi hagi.

I si no ho fan?

L’OCB i altres entitats de la societat civil han d’arribar allà on l’administració no hi arriba. Hem parlat de la tasca de vetlar pels drets lingüístics de la ciutadania, però també n’hi ha moltes altres. Per exemple, la formació. En aquests moments hi ha un extraordinari dèficit d’oferta formativa en llengua catalana, especialment per als nouvinguts. D’acord amb les dades de l’INE de 2023, només el 54% de la població és nascuda a les Illes Balears i d’aquest 54% hi ha moltes persones que són filles de nouvinguts. Els nouvinguts menors, que estan en període d’escolarització, amb el  model lingüístic educatiu vigent encara tenen un primer i a vegades únic contacte amb la llengua catalana a través de l’escola, que juga un paper compensatori perquè el català és absent del seu entorn social. Per als adults no hi ha cap contacte amb la llengua catalana. Nosaltres proposem l’articulació de cursos formatius per a pares i mares d’aquests alumnes a tots els centres públics perquè això ha funcionat en altres èpoques, en altres governs. Per exemple, la Direcció General de Política Lingüística. durant la legislatura 1999-2003, va activar una oferta formativa en aquest sentit. Quan més necessitat hi ha de disposar d’eines formatives en català per poder integrar els nouvinguts, menys oferta formativa hi ha.

Va fer prou l’anterior govern pel català?

Ni el govern anterior, ni cap govern que hi ha hagut a les Illes Balears en aquests 41 anys d’autonomia ha fet tot el que estava a les seves mans pel català. I cap d’ells, per tant, ha satisfet les exigències de l’OCB en relació a les polítiques lingüístiques desplegades per part dels poders públics. Aquests vuit anys hi ha hagut un govern de coalició entre diversos partits polítics que en aquest moment estan tots a l’oposició i és veritat també que no totes aquestes forces mostren la mateixa sensibilitat i el mateix compromís en la llengua catalana. Som perfectament conscients que les polítiques que es poden desplegar des dels poders públics a vegades són fruit de la negociació entre aquestes forces i que és difícil que arribin a satisfer els màxims que l’Obra Cultural Balear demana, tant des del punt de vista de la dotació pressupostària, que sempre ens ha semblat molt minsa, molt esquifida, per les necessitats que tenim en un context d’emergència lingüística i de fragilitat màxima per al català com el que hem viscut aquests darrers anys, en totes aquestes darreres legislatures, com pel que fa a actuacions en concret.

Quines actuacions s’haurien pogut fer i no s’han fet?

Per exemple, per citar-ne només una. Durant aquests vuit anys de pacte de progrés, els actors polítics no han estat capaços de restaurar el que havia destruït el govern Bauzá, que va protagonitzar un intent de desballestament del marc normatiu de la llengua catalana a les Illes Balears i quan es produeix una destrucció d’aquesta magnitud, la reconstrucció és molt difícil i és molt costosa. Hem estat vuit anys en què s’han tornat a recuperar conquestes que havíem perdut durant el primer quadrienni negre, però no tots. Per exemple, no s’han recuperat els drets lingüístics dels consumidors. Nosaltres considerem que és la principal taca negra en política lingüística dels governs de progrés de la presidenta Armengol.

Hem de transmetre la necessitat de ser fidels a la llengua a les generacions que venen al darrere

Estem parlant de la tasca dels governs, però també hi ha dades que indiquen que l’ús social del català ha baixat molt a les Illes Balears, especialment entre els joves. Què es pot fer per estimular l’ús social de la llengua, sobretot entre els joves?

Hi ha d’haver una aposta decidida dels poders públics per poder fer del català una llengua atractiva entre aquests segments de població, però també un compromís ferm per part de la comunitat lingüística conscienciada. Els membres de la comunitat lingüística més conscienciats, que afortunadament cada vegada som més, hem de mantenir-nos en català i utilitzar el català en tot moment i en tot lloc, sense afluixar i ser capaços de transmetre també la necessitat de militar en la llengua, de ser fidels a la llengua, a les generacions que ens venen al darrere. Però és necessari que es doni la combinació d’aquests dos factors. Tenim una situació sociolingüística complicada, especialment en el cas dels joves, i uns poders públics que en comptes de complir amb les obligacions de promoció del català legals i estatutàries, el que fan és jugar-li a la contra.

Se us gira feina, a les entitats.

Se’ns gira molta feina, efectivament. El que passa és que estem acostumats a lluitar en condicions adverses. No afluixarem i cada vegada som més. Afortunadament, això ha provocat, aquests primers mesos de legislatura, una reacció de tots els ciutadans que estan més compromesos, més sensibilitzats cap a la llengua cultura i país i puc dir que l’Obra Cultural Balear ha experimentat un creixement en nombre de socis inèdit. Estem parlant, en poc més de mig any, de 400 socis nous. Només aquest mes de febrer hem fet un centenar de socis nous. La nostra gent veu en l’entitat un espai de referència, un espai de trobada i veu la necessitat també de juntar-nos per ser més forts, per poder plantar cara a aquest govern a través de totes les eines fent ús de tots els instruments, de tots els recursos que estiguin al nostre abast.

Quins recursos teniu?

Des del front judicial hem promogut un recurs d’inconstitucionalitat per l’eliminació del català en la sanitat, per exemple, i hem presentat al·legacions contra el nou reglament d’usos lingüístics de l’Ajuntament de Calvià. Ens hem personat com a part codemandada en el procediment per implantar el 25% de docència en castellà davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que impulsa un grup ultra. Al costat de tot això també hem fet mobilitzacions socials, mobilitzacions al carrer. En aquests propers mesos n’hi ha un parell de previstes. Ara estam a les portes d’un Correllengua, que organitzen els joves de Mallorca per la Llengua, que per primera vegada serà interinsular i comprendrà les quatre illes en el seu recorregut, que finalitzarà en una gran concentració, una diada per la llengua de l’Obra Cultural Balear a la plaça major de Palma els primers dies de maig. Per tant, mobilitzats ho estarem sense cap dubte.

Sou advocat i els últims temps a l’OCB s’han impulsat moltes accions judicials. És una eina que potenciareu els propers anys?

No som advocat en exercici, sinó professor de la Facultat de Dret. Evidentment, el front judicial està obert i no hi haurà cap agressió sense resposta. Justament un dels principals punts de retrocés que està protagonitzant aquest govern és en el marc normatiu, en el règim legal de la llengua catalana de les Illes Balears a través de modificacions de la llei de funció pública, del capgirament dels usos lingüístics, institucionals i administratius a diferents àmbits com a l’escola. És evident que ens veurem al carrer, però també ens veurem als tribunals davant d’aquesta envestida del govern Prohens.

Foto: OCB