En castellà per exigències del guió

TV3 addueix estretors pressupostàries per coproduir ‘Cites Barcelona’ majoritàriament en espanyol i doblar-la al català

La decisió de la CCMA transmet la idea que la llengua pròpia del país no serveix per exportar sèries d’èxit al món

TV3 acaba d’estrenar Cites Barcelona, la tercera temporada d’una sèrie que va tenir un èxit notable d’audiència i que dilluns va tornar a seduir els telespectadors. Segons dades de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), el primer capítol el van veure 444.000 espectadors, una quota de pantalla del 21,4% i una audiència acumulada de 752.000 espectadors, mentre que el segon en va tenir 301.000, amb un 19,4% de quota i una audiència acumulada de 459.000 espectadors. En total, 837.000 espectadors van connectar amb l’estrena de la sèrie.

L’èxit de la coproducció de TV3 i Amazon Prime Video ha estat esquitxat, però, per la polèmica sobre la llengua en què s’ha rodat. A diferència del que va passar en les dues temporades anteriors, en què els diàlegs eren en català, en aquesta ocasió, la majoria són en castellà -fins i tot els protagonitzats per actors catalans- i s’han doblat al català per emetre’s per TV3. Aquest fet ha desfermat tota mena de crítiques a la CCMA, tal com va passar quan es va fer l’spin-off de Merlí, Merlí: Sapere Aude, amb una bona part dels diàlegs en castellà o quan TV3 va emetre Drama, una sèrie produïda per Televisió Espanyola i El terrat, amb molts personatges que s’expressaven en castellà.

El director de TV3, Sigfrid Gras, ha justificat la tria lingüística de Cites Barcelona per les estretors econòmiques de la cadena. En una entrevista al programa XL de Catalunya Ràdio, Gras ha explicat que “Amazon té els seus interessos” i volia una sèrie que s’emetés també a l’Amèrica Llatina “amb molta part en castellà”. Pel director del canal, la fórmula que s’ha trobat “és un win-win” perquè els espectadors de TV3 la podran veure -doblada- en català. “Nosaltres faríem sèries al 100% en català”, però “hem de buscar solucions imaginatives” perquè el pressupost de la cadena és insuficient, argumenta Gras. 

L’argument del director de TV3 topa amb mostres recents de productes audiovisuals fets en català que després han tingut un èxit esclatant fora dels territoris de llengua catalana, doblats o subtitulats, com el mateix Merlí, Polseres Vermelles o la pel·lícula Alcarràs.

Per al consultor en comunicació Daniel Condeminas, la decisió de TV3 “és incomprensible i no justificable”. Segons Condeminas, la sèrie, coproduïda per TV3,  en la qual la cadena hi té un paper central i no s’ha limitat a comprar els drets d’emissió, s’hauria d’haver rodat en versió original catalana i després, haver-se subtitulat i doblat a altres llengües per al catàleg d’Amazon. “Tenim un greu problema si les sèries produïdes per TV3 no poden ser fetes directament en català”, remarca.

Condeminas admet que “l’escenari de la CCMA és més complex” ara que fa uns anys, quan Netflix no existia i YouTube no tenia l’abast que té ara, però subratlla que la televisió pública de Catalunya té una responsabilitat amb la llengua del país. “Si el català és només una pinzellada perdrem bous i esquelles. No podem transmetre que a Barcelona no pots funcionar en català perquè enviarem un missatge letal per al futur de la llengua, especialment a la gent jove”, avisa el consultor.

L’expert en comunicació carrega també contra l’argument que es fa servir sovint per introduir el castellà a la ficció, el de “donar versemblança”: “Això no passa amb altres llengües. A qualsevol ciutat d’Europa es parlen moltes llengües, però a les pel·lícules ambientades a París tothom parla francès”.

L’escriptor i divulgador lingüístic Enric Gomà, guionista d’algunes sèries de TV3, tampoc veu “justificat” que la CCMA, que “té com a prioritat difondre la llengua catalana” hagi coproduït una sèrie majoritàriament en castellà. “Pot ser que a Amazon no li interessi produir una sèrie en català”, però TV3 hauria de veure que això està “fora de lloc”, diu Gomà, que recorda que altres televisions “no acceptarien treballar amb les plataformes que no acceptesin el danès, el suec, el danès o el finès”.

Per Gomà, que Cites Barcelona tingui “un 75% en castellà i un 25% en català és ofensiu per als catalans”. El divulgador lingüístic alerta que “quan es perden els referents es perd la identitat” i posa l’exemple de la pel·lícula Historias para no contar, de Cesc Gay, en què un argentí que viu al barri del Born de Barcelona diu, en un moment del film, que “se’n va a viure al centre”, com si el Born estigués a la perifèria de la ciutat.

Gomà adverteix -com també fa Condeminas- del risc que aquesta controvèrsia s’utilitzi per carregar contra el doblatge i celebra, malgrat que hauria preferit que TV3 produís Cites Barcelona en català, que s’hagi doblat a aquesta llengua. “TV3 té el deure de doblar al català. Si no, ja pot tancar”, afegeix Gomà, que subratlla que gràcies al doblatge al català centenars de milers de persones han vist els dos primers episodis de la sèrie en aquesta llengua.

La controvèrsia arran de l’emissió de Cites Barcelona, agreujada pels problemes tècnics del dia de l’estrena, ha suscitat la reacció de Plataforma per la Llengua, que en una piulada a Twitter ha manifestat que “TV3 hauria de tenir la força i l’objectiu de coproduir les sèries en versió original íntegrament en català”. “Si l’argument per participar d’aquesta mena de coproduccions és la manca de pressupost, cal reclamar un major finançament per part del govern i que es faci efectiu com més aviat millor”, remarca l’entitat. “En el cas de les coproduccions, no n’hi ha prou amb vetllar per l’emissió en català a la CCMA. S’ha d’aconseguir que gran part del públic vegin les V.O. íntegrament en aquesta llengua a les plataformes on s’ofereixin: això amb Cites ja no passarà”, afegeix.