“En castellà no haguera aconseguit res a les xarxes”

Entrevista a Marta Molina, ‘Valenardat’, creadora de contingut en valencià

Marta Molina, Valenardat a les xarxes, és una creadora de contingut en valencià. Parlem amb ella sobre la situació de la llengua a les xarxes socials i la seva experiència personal com a creadora. 

Quin tipus de contingut fas? 

Faig una mescla: des d’un dia amb mi, com una recepta, fins a una broma als meus pares. Faig de tot. 

I per què el fas en valencià? 

El faig amb valencià perquè, arran d’una operació, tenia molt poquetes opcions de sobreviure, i quan vaig eixir vaig dir: “Vaig a ser supernatural, a passar-ho bé, a viure la vida aprofitant que m’han donat aquesta segona oportunitat”. Va ser quan vaig decidir fer-ho en valencià perquè és com jo em sent natural. Jo ja creava contingut, però en castellà, i no em sentia jo. De fet, ara quan miro un vídeo meu en castellà, em fa fàstic, perquè no soc jo, perquè no solc parlar mai en castellà. És molt estrany per a mi. 

Amb aquest canvi del castellà al valencià, quines diferències has notat? 

Primera de tot, com que jo sempre parle en valencià, m’ix de seguida. La meua parella parla castellà i moltes vegades em toca dir-li que hi ha coses que no sé dir en castellà i li ho dic en valencià. Llavors em diu quina és la paraula en castellà. I d’altra banda, la naturalitat. Per exemple, en anglès jo no tinc un nivell excel·lent, i quan el parle es nota que estic pensant les coses abans de dir-les. De la mateixa forma, es nota molt la diferència entre jo parlant en valencià, supernatural, que si ho faig en castellà. També si faig un vídeo amb la família, que sempre parla valencià, surt molt més natural si el fem en valencià que quan ho fèiem en castellà. 

Quines oportunitats i quines febleses li trobes al contingut en valencià? 

La veritat és que, com que hi ha poca gent que ho fa –cada vegada n’hi ha més, però és cert que som bastant pocs– és més probable que s’obrin bastantes portes perquè, al final, amb pocs seguidors, pots aplegar que et vulguen per a més coses. Tot i així, no lleva que jo visc a València i no tenim les mateixes oportunitats que a Catalunya, per exemple. Hi ha molta gent a Catalunya que potser està aconseguint moltes més coses que jo perquè no tenim tampoc eixa ajuda del govern, però també d’associacions que vulguen treballar amb nosaltres. Però és veritat, que tenint els seguidors que tinc, en castellà no haguera aconseguit res. 

Quan isc al carrer és estrany que em trobe algú que parle valencià

T’hi pots guanyar la vida, fent contingut en valencià? 

Potser hi ha gent que sí, però en el meus cas no. Jo hi ha mesos que puc guanyar bastant, però n’hi ha d’altres que si no faig una col·laboració o si no em criden per a altres coses, o no em proposen un projecte, puc estar un mes sense guanyar absolutament res, no es pot dependre d’això. 

I creus que si fessis el contingut en castellà sí que podries? 

No, perquè hi ha moltíssima gent que fa contingut en castellà. La diferència seria que en castellà no hi hauria ni un mes en què guanyaria diners. De fet, una amiga de mon germà li va preguntar: “però com és que la teua germana està guanyant diners?”, i el meu germà li va dir: “perquè en català hi ha molt pocs creadors de contingut i en castellà n’hi ha un munt”. 

Tens relació amb altres creadors de contingut? 

Sí, la veritat és que hi ha un munt de creadors, de moltes edats i molt diferents. Tenim contacte perquè ens veiem, ja siga en uns premis o en un altre lloc, o anem a esmorzar… Ens anem coneixent, però al final, com a tot arreu, cadascú té un grup amb qui es porta més. Jo hi ha dies que soc supersociable, i dies que no.

T’ajuda comptar amb altra gent que fa contingut en valencià? 

Sí, perquè entre nosaltres diem de fer coses juntes i també ens ajudem en alguna cosa i ens donem suport. Per exemple, a l’hora d’editar, potser et pregunten com poses els subtítols, com edites no sé què, etcètera. 

El teu públic és, sobretot, del País Valencià o també s’estén a altres parts dels Països Catalans? 

S’estén a tots els llocs. Jo mire molt les analítiques i tinc gent, inclús de Mèxic i de Londres. Vaig estar a Dublín i a Dublín em vaig trobar tres seguidors. Hi ha seguidors de tots els llocs. Però a mi és veritat que m’apareix abans gent de Barcelona que del meu poble. 

Per què creus que passa això? 

No t’ho sabria dir. Crec que és perquè ací cada vegada es parla menys valencià. I en el poble, per exemple, es parla molt poc. Jo poques vegades isc i em trobe algú que parle valencià. L’estrany és parlar valencià. I això també passa a Catalunya, però no sé si passa en la mateixa quantitat. Al final, com que hi ha més gent, és menys probable que no trobes ningú parlant català. 

A l’hora de difondre informació, per exemple, en situacions com la dana, quines pegues has trobat en l’impacte que tens per fer-ho en valencià? 

Durant la dana, jo crec que qualsevol persona que va parlar sobre això va tindre un impacte perquè, al final, tothom volia informar-se. El problema és que jo, per exemple, vaig fer vídeos sobre la dana i la gent, en lloc de quedar-se amb la informació, es va quedar amb què jo estava parlant en català. Aleshores em van jutjar molt per això en lloc d’estar atenent a la informació que jo donava. Aixina que, no et sabria dir si podria haver arribat a més gent si ho haguera fet en castellà perquè tampoc no es va transmetre la informació que jo volia donar. El vídeo es va centrar en què parlava en català.

Reps molts comentaris d’odi per xarxes, només per parlar en valencià? 

Moltíssims. De fet, ara mateix estic en una polèmica. A Twitter sempre se m’està atacant sols per parlar valencià. Al final, jo tinc un contingut variat, hi ha gent a qui li agrada i gent a qui no, però sempre hi haurà qui et critique. Quan fas alguna cosa pública, estant en xarxes, a la tele, o en una sèrie, tindràs gent que t’adora i gent que t’odia. I això ho has d’assumir. 

Tinc superassumits el missatges catalanòfobs. De fet, els conteste amb molta amabilitat

I com te’l prens aquest odi? Com el gestiones? 

Depèn molt. Per exemple, tots els missatges catalanòfobs els tinc ja superassumits. De fet, conteste superamable, sempre intente ser molt respectuosa i donar la meua opinió perquè també m’agrada poder debatre, inclús potser em convencen d’alguna cosa, però n’hi ha altres que no. Si van molt a atacar o ataquen alguna persona propera meua, això ja m’afecta molt; és dur i no sempre és fàcil de portar. 

Què suposa per a la llengua que hi hagi creadors de contingut al català? 

Doncs al final és poder escoltar-lo més, poder tindre més eixa llengua perquè s’està perdent. Per exemple, en una escola que és bilingüe, però al final ni les classes que haurien de ser en valencià es fan en valencià, si almenys a l’arribar a casa li dones un minut parlant en valencià ja és més que si no se li dona res. I com que, actualment, tot el món estem a les xarxes, si som moltes persones que fem açò, podem aconseguir que més gent escolti el valencià, el vulga parlar o vulga crear contingut també en la nostra llengua. 

Per últim quin tipus de contingut creus que falta en valencià? 

Jo crec que falta molt contingut informatiu. Però no de notícies, sinó, per exemple, de sexologia, de feminisme, o una cosa semblant a les notícies, però d’una manera més divertida. Perquè al final, les notícies escrites la gent ja no les mira. I sí, crec que al final hi ha molt de contingut que encara no s’està tractant i que estaria molt bé que es fera. 

Fotos cedides per l’entrevistada