Emojis: els acabats de la llengua

Foto de portada: Fausto García / Unsplash

Els lingüistes cada cop valoren més la contribució de les emoticones al llenguatge

Aquest dimecres s’escau el Dia Mundial de l’Emoji, una de tantes jornades internacionals dedicades a causes, fets o efemèrides de tota mena que hi ha al calendari. En el cas del dia dels emojis, la data triada no és altra que la que apareix en l’emoticona del calendari, fet que dona a l’efemèride un caire superficial. Tot i això, els emojis, ideogrames d’origen japonès, s’han consolidat en les xarxes socials i la missatgeria instantània i els lingüistes comencen a investigar i a posar en valor el seu impacte en el llenguatge escrit.

A hores d’ara, Unicode, l’organisme internacional que regula els emoji, té catalogats més de 3.000 emoticones, que abasten tots els àmbits de la societat i totes les sensibilitats socials. De fet, l’aparició de nous símbols és un reflex bastant fidel dels canvis de la societat. En els últims anys s’han incorporat al catàleg imatges amb personatges de diferents races, de diferent orientació sexual i amb discapacitats per posar només tres exemples.

Tot i la creixent sofisticació de l’univers emoji, els lingüistes coincideixen a dir que no es poden considerar les emoticones (en rigor, la paraula emoticona són els símbols creats amb signes de puntuació, predecessors dels emojis) un llenguatge pròpiament dit. Durant la Sessió de Treball Internacional sobre la Comprensió dels Emojis i les Aplicacions en les Xarxes Socials que es va fer a la Universitat d’Stanford el juny del 2018, els experts van concloure que els emojis no són equiparables a un idioma universal, com alguns el qualifiquen, perquè el seu vocabulari està format, gairebé del tot, per noms i no hi ha una gramàtica ni sintaxi.

Tot i això, en van destacar diverses aportacions molt valuoses al llenguatge com el fet que fan la funció que fan els gestos en el llenguatge oral. “Les cartes ens permeten escriure paraules; el emojis, gestos”, va dir la lingüista Gretchen Mcculoch. També aporten informació molt valuosa a l’hora d’entendre les diferències de gènere o d’ideologia amb dades com que les dones fan servir més les emoticones que els homes i els homes conservadors menys que els progressistes. L’ús d’emojis permet, igualment, emfasitzar missatges amb recursos com la repetició de les icones, o matisar el sentit literal del que s’escriu. 

L’anàlisi de la comunicació amb emojis, però, presenta algunes dificultats remarcables. Per exemple, els significats molt diferents que pot tenir una mateixa icona per a cada persona i, evidentment, per a cada cultura i la complicació de traduir les emoticones al llenguatge natural com es fa amb el llenguatge verbal en les aplicacions de reconeixement de veu.

En tot cas, ningú no dubta que els emojis ja formen part integral de la comunicació escrita i que tenen encara molt camp per córrer. Això sí, segons l’Emojipedia, l’enciclopèdia en línia de les emoticones, els usuaris acostumen a fer servir gairebé sempre els mateixos símbols. Encapçala el rànquing mundial el de la cara que plora de riure, seguit del cor vermell i el de la persona que somriu amb dos ulls en forma de cor.

Bon Dia Mundial de l’Emoji! ;-).