Els partits catalans es posicionen en matèria lingüística
La CUP assumeix totes les propostes de la Plataforma per la Llengua i ERC el 94%
La CUP ha estat l’únic partit que s’ha compromès amb la trentena de mesures per a la defensa i la promoció de la llengua catalana proposades per la Plataforma per la Llengua. En segon lloc hi ha Esquerra Republicana (ERC) que n’ha assumit el 94%.
Junts per Catalunya s’ha compromès amb el el 86% de les peticions i el PDeCAT amb el 80%. A molta més distància hi ha en Comú Podem, que ha acceptat un 51% de les propostes. Ciutadans, PP i PSC no han respost la demanda que es va fer als partits polítics que tenen representació al Parlament de Catalunya.
Les cinc candidatures s’han compromès a aplicar algunes mesures que requereixen canvis profunds, sigui perquè afecten una diversitat d’actors socials amb interessos contraposats o perquè cal aplicar-les en condicions en què la situació sociopolítica o econòmica és adversa. Així, tots cinc s’han compromès a fer possible la capacitació lingüística plena del personal sanitari i a fer efectiu el Codi de consum de Catalunya en matèria lingüística.
Totes les formacions, tret del PDeCAT, es comprometen a fer possible que la inspecció educativa sigui efectiva a l’hora d’aplicar el règim lingüístic a tots els centres educatius, tot i que ERC es mostra reticent a incorporar un règim sancionador que vetlli pel compliment legal en matèria de llengua a les escoles.
Junts ha estat l’únic partit que no ha assumit el decàleg de mesures per reimpulsar el sector audiovisual en català que ha elaborat la Plataforma per la Llengua. També ha estat l’únic que no ha acceptat crear una Secretaria de Política Lingüística.
Tots els partits, tret d’En Comú Podem, s’han compromès a fer efectiva la Declaració de Palma del 2017, a discriminar positivament el català i l’occità en els ajuts i les subvencions culturals, a garantir que els serveis de primera acollida siguin realment en català i a elaborar un pla de xoc a les facultats de Dret perquè els futurs juristes puguin exercir la professió en la llengua pròpia del país.
A més, totes les formacions es comprometen a afegir un redactat a la Llei d’Universitats de Catalunya que garanteixi que tots els estudis es puguin cursar en català de manera completa a totes les universitats del país. Només la CUP, però, ha acceptat d’esmenar la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) per assegurar que almenys el 70% de les hores d’aprenentatge siguin en català a tots els centres educatius, tant a primària com a secundària. ERC afirma que està estudiant aquesta possibilitat.
La Plataforma per la Llengua també demana que la Generalitat prengui la iniciativa per modificar les lleis, decrets i altres normes de rang estatal que discriminen el català i els seus parlants. En Comú Podem ha estat l’única formació que no ha assumit cap dels compromisos d’aquesta categoria, malgrat que forma part del govern espanyol. Pel que fa a les peticions a l’Estat, els comuns, com la resta de partits, sí que s’han compromès a promoure que el català sigui llengua oficial de l’Estat espanyol i de la Unió Europea.
La Plataforma per la Llengua es compromet a fer el seguiment dels compromisos dels partits i a explicar als ciutadans els incompliments que hi detecti.
