Els parlants de llengües reprimides per l’Iran alcen la veu
Reclamen l’ensenyament en idiomes com el kurd, el balutxi i l’àrab
Els parlants de les llengües minoritzades per l’Iran han fet sentir els darrers dies el seu rebuig a la imposició del persa i han exigit l’ensenyament en idiomes com el turc, el kurd, el balutxi i l’àrab. Segons informa el diari Iran International, el malestar s’ha vehiculat a través de les xarxes socials després del 21 de febrer Dia Internacional de la Llengua Materna.
Els crítics amb el règim de Teheran argumenten que el fet d’ensenyar només en persa va en contra del desenvolupament educatiu dels nens que tenen altres llengües maternes. Segons un estudi presentat en la Conferència de Segon Desenvolupament i Igualtat Educativa del 2016 per l’economista Mohsen Renani, més d’un 65% dels infants que havien repetit el primer i el segon any d’escola eren de nou províncies que no tenen el persa o farsi com a primera llengua. Tot i que no hi ha xifres oficials, Renani va estimar aleshores el percentatge de parlants de llengües diferents del persa a l’Iran entre el 42 i el 49%.
L’article 15 de la Constitució de la República Islàmica estableix el persa com la “llengua i escriptura oficial de l’Iran, la llengua franca del seu poble”, però reconeix alhora l’ús de “llengües regionals i tribals en els mitjans de comunicació, així com per a l’ensenyament de la seva literatura a les escoles”. De fet, hi ha emissores en idiomes diferents del persa, però no se n’ensenya cap en el sistema educatiu. En canvi, és obligatori ensenyar àrab clàssic després de l’educació primària per motius religiosos.
La repressió lingüística s’ha intensificat els darrers anys. Un dels darrers exemples és l’empresonament de l’activista i professora de llengua kurda Zahra Mohammadi, alliberada aquest febrer, per haver posat en perill “la seguretat nacional” de l’Iran. Les autoritats acusen sovint els mestres de llengües com el kurd de “separatistes”.
La persecució de la llengua no es limita a l’ensenyament. Els parlants de llengües minoritzades no poden, ni tan sols, escollir el nom que posen als seus fills, que ha de ser escollit d’una llista limitada de noms en persa i en àrab. Aquest va ser el cas de Jina Amini, la jove kurda coneguda pel nom en persa Masha Amini, que va morir a mans de la policia de la moral per no dur ben posat el vel. Va ser arran de la seva mort que es va desfermar una revolta contra el règim dels aiatol·làs.
