Els governs català i espanyol acorden desjudicialitzar la llengua
L’Estat es compromet a excloure els percentatges lingüístics a l’escola i a impulsar el català al Parlament Europeu però no ofereix mesures concretes
El govern català i l’espanyol han acordat, en el marc de la Taula de Diàleg i Negociació d’aquest dimecres a la Moncloa, posar fi a la judicialització dels conflictes sobre l’ús de la llengua catalana, un acord que hauria d’acabar amb la imposició de quotes lingüístiques a les escoles de Catalunya. Segons ha assegurat la consellera de presidència, Laura Vilagrà, amb aquesta entesa “el govern de l’Estat espanyol enterra definitivament el recurs sistèmic a la batalla judicial contra el model educatiu de Catalunya”.
L’Acord per la Protecció i l’Impuls de la Llengua Catalana sosté que la llengua “no pot ser mai un element de confrontació social, política o judicial” i dona “suport al marc normatiu vigent aprovat pel Parlament de Catalunya que reforça el model lingüístic de l’escola catalana” i que “impossibilita la imposició de percentatges lingüístics als centres educatius”, segons Vilagrà.
El document firmat pels dos executius assenyala que “tots dos governs comparteixen que el català ha de continuar sent la llengua utilitzada normalment com a vehicular i d’aprenentatge en el sistema educatiu de Catalunya, i l’aranès a la Vall d’Aran, que l’ensenyament i l’ús curricular i educatiu del castellà també ha d’estar garantit i ha de tenir una presència adequada en els currículums i projectes lingüístics, i que s’ha d’enfortir l’autonomia i la capacitat dels centres per desenvolupar projectes educatius adaptats a la realitat social i lingüística”.
L’acord també preveu l’impuls al català a les Corts Generals, començant pel Senat, i al Parlament Europeu on, segons el govern català, se n’assegurarà l’ús al ple, així com el dret de petició davant la institució en aquesta llengua.
L’acord entre els dos governs reafirma el pacte firmat entre ERC, Junts, PSC i Comuns sobre l’ús de les llengües en l’ensenyament, però no concreta com s’afrontaran les conseqüències de les resolucions judicials en aquesta matèria. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès que la nova normativa catalana impedeix imposar percentatges lingüístics, però l’ha portat al Tribunal Constitucional perquè considera que la llei és inconstitucional.
Tampoc s’ha concretat com es farà possible l’ús del català al Parlament Europeu, un fet que, tal com ha recordat en alguna ocasió l’Eurocambra, depèn del fet que els Estats membres, ho sol·licitin, un pas que no han fet mai ni els governs del PP ni els socialistes.
