Els funcionaris d’Andorra s’hauran d’adreçar als ciutadans en català
El reglament d’ús de l’idioma oficial a l’administració estableix que els treballadors públics han de parlar entre ells en la llengua pròpia i els esportistes fer les declaracions en català
El govern d’Andorra ha aprovat el Reglament d’ús del català a l’Administració general i l’Administració de justícia que desenvolupa la Llei de la llengua pròpia i oficial. Entre les mesures més destacades del text hi ha la que estableix que tots els treballadors públics i subcontractats han de saber català. A més, tots els treballadors s’han d’adreçar en català als administrats, independentment de la llengua amb què els parlin. Aquesta mesura s’estén a les comunicacions telefòniques, les comunicacions orals telemàtiques i les comunicacions per altaveu i només en cas que el ciutadà afirmi que no entén el català, el treballador públic s’hi pot adreçar en una altra llengua si la coneix. El reglament estableix també que les converses entre treballadors públics, del mateix organisme o d’un altre, s’han de fer en català.
El reglament també estableix que han de ser en català tota la retolació de l’administració, tot i que la retolació dels pàrquings i de les màquines expenedores de tiquets i els indicadors de rutes i de les instal·lacions de turisme i lleure poden tenir la informació en altres llengües a més del català, que ha de figurar en primer lloc. El mateix passa amb la retolació de vies públiques. El text fixa que ha de ser en la llengua oficial del país tota la documentació interna de l’administració, així com la de les empreses que hi treballen.
Pel que fa al món digital, els webs han d’estar disponibles totalment en català, independentment del nom de domini primari que tinguin i, en el moment d’adquirir programes informàtics, l’administració ha d’adquirir-ne la versió catalana, o una versió multilingüe que inclogui la versió catalana, si n’hi ha, sempre que això no representi una minva significativa de les potencialitats tècniques d’aquests programes informàtics. En el cas de programes ja adquirits en una llengua diferent de la catalana, si hi ha arxius que els tradueixen automàticament s’han d’adquirir i instal·lar si això no perjudica les prestacions del programa.
El català és també la llengua vehicular de les activitats esportives, de lleure i lúdiques organitzades per entitats subvencionades per les administracions públiques i la llengua de comunicació dels monitors, els animadors, els entrenadors i altres persones. En relació a l’educació, els acompanyants del transport escolar han d’adreçar-se en català als alumnes, així com el personal auxiliar de patis i menjadors, els vigilants d’activitats de lleure i qualsevol altra persona que dugui a terme tasques similars.
Una de les mesures del reglament que ha despertat més expectació és la que estableix que les persones que representen Andorra en competicions internacionals esportives o d’altra mena han de parlar en català quan fan declaracions públiques a Andorra i a fora si el context ho permet. La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha defensat que aquesta mesura facilita la “integració” dels esportistes i ha recordat que hi ha entitats esportives que ja treballen en aquesta línia. Bonell ha remarcat, a més, que el nou reglament “és un pas ferm per garantir que el català sigui la llengua d’ús habitual a l’administració” i per reflectir “el seu estatus com a llengua pròpia i oficial d’Andorra”.
Sancions en cas d’incompliment
El govern andorrà destaca que el nou marc normatiu “reconeix el dret dels ciutadans a ser atesos en català i el deure de les administracions d’utilitzar-lo en totes les seves actuacions” i “alhora, promou mecanismes que afavoreixen l’aprenentatge i l’ús del català entre els treballadors públics i els col·laboradors de l’Administració, com també entre les persones que interactuen amb els serveis públics”. El reglament –afegeix el govern– “té en compte la necessitat de compatibilitzar l’ús del català amb les exigències pròpies d’una societat multilingüe, especialment en les situacions en què intervenen ciutadans o institucions estrangeres, garantint sempre el respecte als drets lingüístics”.
El reglament defineix els mecanismes per supervisar-ne l’aplicació i assegurar-ne el compliment efectiu i avisa que els incompliments de la norma poden ser sancionats d’acord amb el que preveu la llei del català.
Foto: Seu del Govern d’Andorra / Govern d’Andorra
